Toc d'esperó
Compartir

A imatge i semblança de la “Comisión Nacional contra la Violencia”, la FFIB posarà en funcionament una Comissió pròpia formada per tots els estaments implicats.

Mai és massa tard per a la creació d’organismes que vigilin i procurin que no hi hagi excessos antiesportius, racisme, xenofòbia o intolerància. Es mal, és que no es va intervenir quan era el moment oportú i ara les mesures es prenen a posteriori, quan els mals comportaments en les graderies son costum i els incidents i agressions son un degoteig.

Evidentment que per la gran quantitat de partits i espectadors, és pràcticament impossible que no hi hagi cap incident provocat per qualque cap buit. Obtenir un remei absolut no és senzill, però si que és factible posar a retxa la competitivitat extrema que crea hostilitat, agressivitat i
bel·licisme entre els poc assenyats.

Si no et vas dedicar prou a fons a la prevenció de la violència verbal i física tan en els esdeveniments esportius professionals com en els d’edat escolar, ara has de córrer i tot son preses.

A Mallorca, Eivissa i Formentera mai van incorporar mesures extraordinàries en la normativa, només recomanacions de bona conducta o aplicant incentius com la tarja blanca i les campanyes de conscienciació tenen una influència insuficient en els gamberros.Futbol Menor-Codic Ètic

Si que va ser efectiu el Codi Ètic que des de l’any 2003 fins el 2018, es va fer servir en les categories benjamí i aleví a Menorca. Aquest reglament conjunt de deures i obligacions que servien per educar, va ser utilitzat com a eficaç eina dissuasiva allà on més mal fa als que volen guanyar sigui com sigui: El reglament no només puntuava la victòria o l’empat, sinó també el respecte als arbitres, el comportament educat dels futbolistes, pares i entrenadors i obligava a la participació d’almenys un 80% de l’equip en el partit.

De tot d’una va passar a ser part de l’ADN menorquí. Durant diverses temporades clubs, entrenadors, pares, àrbitres, aficionats i des de les edats mes tendres, milers de joves van entendre amb absoluta normalitat, que tots els que s’han esforçat en l’entrenament tenen dret a jugar, que els espectadors, no poden recriminar ni arbitres, ni entrenadors, ni a l’equip adversari i van desaparèixer les conductes incíviques de públics abans tumultuosos i cridaners.

A demés amb la intel·ligència ètica s’aconseguí evitar les grans diferències entre els equips de primer i segon any separant les competicions, percebre que açò de golejar sense pietat és molt lleig i no es guanyar amb noblesa o que algun entrenador deixés de convocar fiets per ser més
competitiu…

I va ser una pena que es deixés d’aplicar, perquè a demés de fomentar la moral esportiva, es va mostrar efectiu amb un creixement del nombre d’equips inscrits, afavorint tan als joves que no tenien habilitats innates i jugaven per fer esport, com els que destacaven, essent nombrosos els que han jugat en Tercera o a l’actual Primera Federació.

Els infants i al·lots s’adapten a les Regles i Normes en poques jornades, però un adult turbulent, que té en la graderia una conducta contrària a l’esperit esportiu, és com l’arbre que ha crescut tort, com més esperis a endreçar-lo, més difícil serà corregir-lo.

Ferran Andreu. Entrenador

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *