Toc d'esperó
Compartir

Durant anys futbolistes veterans i aficionats de la Unió units pel mateix sentiment, van anar aprofitant qualsevol aniversari, celebració o la col·laboració en causes socials, per retrobar-se i mantenir un contacte fraternal.

Formalment la societat va veure llum l’octubre de 2013, essent el primer president José Sastre, Gaspar Ibáñez vicepresident, Llorenç Carretero tresorer, Francisco Peral vocal i Emilio Orfila secretari.

L’ Associació de Veterans va néixer amb la voluntat de ser una baula de la cadena que uneix ex jugadors, entrenadors, delegats, directius i persones que han format part de la Unió en qualsevol categoria i en algun moment de la seva història.

Al llarg d’aquest decenni la seva labor ha abastat l’organització d’activitats esportives, culturals i lúdiques, ha participat en actes commemoratius, col·laborat amb iniciatives altruistes, editat el Butlletí, el llibre de Joan Lopez, “100 anys d’una identitat”, acompanyat als socis que passaven per un mal moment i en definitiva, fomentat l’unionisme… sense oblidar els berenars i sopars de germanor.

El seu Equip de manera diferent permet a veterans i socis seguir jugant a futbol en un ambient de camaraderia. Remarcable també el creixement en nombre d’associats, superant el centenar i no menys important, l’Associació s’ha fet un nom, essent coneguda en la societat maonesa i menorquina.

Que la nostàlgia és sana ho diuen els doctes especialistes. Els plaents records viscuts sempre els tenim en la memòria a la nostra disposició per ser rememorats i per tant, reviscuts, son un erari inesgotable i res no ens els pot prendre. Els esports generen emocions molt intenses i per tant reminiscències gairebé inesborrables associades a la infància, joventut i maduresa. Una jugada, una aturada, un gol, una final, una victòria, un ídol, un equip, un pavelló o un terreny de joc…queden lligats per sempre a una vida.

En un partit de Veterans vaig assistir a un gest entranyable: En el vestidor un destacat exfutbolista, agenollat, fermava els cordons de les sabates al que havia sigut el seu “company d’ala” des que eren juvenils. Havia anat perdent flexibilitat, fins el punt que amb les seves mans no s’arribava a les sabates. Després d’anys tornaven a vestir-se de futbolista i com feien sempre, van saltar al camp embriagats pel plaer de jugar i recordar tantes i tantes emocions amb els amics de l’ànima.

És voluntat dels Veterans mantenir aquesta gegantina acumulació de records, memòria històrica esportiva, un autèntic tresor de la ciutat, del Club i de tots els unionistes.

Ara inicien una nova etapa amb un nou president, Mario Pons Cardona, tenen local social, -les antigues taquilles del camp de San Carlos- que els ha cedit l’Ajuntament de Maó.

En el seu Butlletí mostren el seu agraïment: “aquests deu primers anys no haurien estat possibles, sense la labor de socis, col·laboradors, patrocinadors i institucions, i no pot faltar el nostre més entranyable record per els que ja no son entre nosaltres. Gràcies a tots!!”

Amb el desig que els propers deu anys siguin encara millors. Bones Festes i Feliç Any Nou!

Felicitació Associació Veterans UNIO

Ferran Andreu. Entrenador

*Aquest escrit és una compilació treta del Butlletí Extraordinari amb motiu dels deu anys, de l’Associació de Veterans de la Unió.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *