Toc d’Esperó: La samarreta de l’Atlético i l’art contemporani

Toc d'esperó
Compartir

Fa uns mesos es va fer famós un tram del carril bici proper a l’Aeroport de Menorca. El traçat marcat amb línies corbes va ser motiu de burla, titllat de surrealista i ridícul, tenint una forta repercussió als mitjans de comunicació amb alguns titulars inflats i altisonants.

Davant els canvis tenen per costum aparèixer els guardians/es de l’ordre establert, els amants només de la trajectòria rectilínia, la de “tota la vida”, persones poc adaptables a circumstàncies noves i -diguem-ho fent broma-, amb el cap quadrat.

L’enginyer d’Aena tenia al davant seu un projecte en el que havia de salvar la vegetació, la paret seca i esquivar els fanals. Tan si va tirar pel dret, com si va dedicar-hi hores, va trobar una solució imaginativa i útil al problema, en quan a l’estètica, cadascú en tindrà la seva opinió.

Aquets dies em pogut veure les samarretes dels Clubs per a la temp. 2022-23 i ves per on, ens trobem que la del Atlético presenta un disseny que com el carril ciclista, converteix les clàssiques ratlles rectes en corbes. Des del començament la nova indumentària matalassera ha generat enceses discussions, de manera que sense estrenar, ja ha aconseguit un efecte mediàtic amb opinions i comentaris enfrontats que treuen fum.

El tema no és banal perquè té un important caire econòmic. Donat que tot l’equipament és un producte comercial i font d’ingressos publicitaris en concepte de patrocini, és imprescindible que sigui vendible.

La qüestió és també delicada. En un món de passió i càrrega sentimental com és l’esport, on cada club té una samarreta i uns colors que li son propis i amb els que s’identifiquen els seus aficionats, són molts els que prefereixen els models clàssics en tost dels transgressors. En aquest aspecte Nike informa que les ratlles ondulades tenen una motivació romàntica, ja que els seus creatius es van inspirar en la corba del riu Manzanares, al seu pas per l’Estadi Vicente Calderón.

És curiós i contradictori, que per una banda es demani innovació i creativitat i es consideri l’art com un pol d’atracció econòmica, mentre per l’altra, es censura amb facilitat el que neix de la imaginació dels autors.

Per açò, si l’art contemporani inclou tota obra creada en els temps actuals, és important que una activitat tan influent en el modus vivendi de la gent com és l’esport, sigui un entorn favorable a la creativitat. La capacitat de produir idees és una energia que ha de seguir essent estimulada en tota la indumentària esportiva de cap a peus, des de les gorres fins al calçat.

Així mateix, animaria als clubs menorquins a fer costat als dissenyadors i artistes locals. Una samarreta renovadora que destaqui a primer cop de vista, per ella mateixa, serveix per a posar el Club en el mapa esportiu. 

Ferran Andreu. Entrenador.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*