Caratula Pase despero
Compartir

Cabecera Pase despero“Seny que cervell en venen”

Quan en el Menorca.info apareix una crònica d’atletisme popular, hi ha lectors que deixen comentaris del tipus: “hay gente que se ha vuelto loca corriendo sin hacerse revisiones médicas”, “dos mujeres corrian a las 2 del medio dia casi deshidratadas” “ese deporte me parece una burrada”, “el deporte es muy saludable pero no hay que llevarlo al límite con mogollón de Kms.”

Com veiem aquests comentaristes donen entenent, que els que han fet del córrer un estil de vida actiu maltracten el seu cós. S’equivoquen. No negaré que més d’un atleta dels milers que fan “running” cometi imprudències, però el tant per cent no és superior al de qualsevol altre activitat humana.

Si fem una ullada al tràfic per la carretera general observarem abundants conductors temeraris. En les nostres platges hi ha qui es juga la pell nedant quan fa temporal i molts obliden el risc de greus lesions físiques per irreflexius comportaments en les nostres Festes.

Si vostè vol millorar la seva salut i decideix posar-se en marxa, és imprescindible seguir alguns consells: Revisió mèdica, assessorament professional, calçat adequat, entrenar tan en el carrer com en el gimnàs, fer estiraments, dieta saludable, beure suficient…i descansar tot el que sigui necessari.

Potser cometrà qualque error de entusiasta principiant i voldrà fer molt amb poc temps. Si practica l’activitat física de manera inadequada farà figa i prest experimentarà els inconvenients que comporta una excessiva carga d’entrenament com el desgast físic o una infortunada lesió i es quan –tan si vol com no- aprendrà a anar amb cautela.

Ara bé, si vostè (i així es com ho fa la gran majoria) comença suaument, moderant l’ambició, fent pocs Km i progressa amb a un ritme tranquil, a les poques setmanes ja notarà bones sensacions, més benestar i podrà percebre un millor funcionament del cos.

Quan aconsegueixes “rodar” sense dificultat al voltant de una hora, puges un altre escaló no nomes físic, sinó també psíquic: evasió dels problemes quotidians, bon humor i millora de l’estat anímic.

Una vegada assolit un bon nivell de forma física i psíquica serà correcte participar en una de les nombroses curses populars que es celebren. Si la completa això augmentarà l’autoconfiança i autoestima personal per haver-ho aconseguit.

Arribats a aquest punt es quan son comprensibles (l’esport es superació) algunes imprudències, es quan hi ha corredors que desitgen complir uns objectius mes elevats de temps per Km, i entrenen a diari o en doble sessió. Per això a vegades toca entrenar a hores intempestives o cercant les mateixes condicions atmosfèriques de l’horari de la cursa… .

Val a dir, que altres corredors no s’obliguen mai ni es requisit ineludible fer una bona marca, però tenen la necessitat de córrer tots els dies per sentir-se bé. Es en aquest aspecte que l’hàbit i la rutina de córrer podria convertir-se en addicció.

Ara bé, molt em tem, que l’escriptor de comentaris prefereix gratar-se la panxa, estar sense fer rés i gandulejar i es molt senyor de fer-ho!. Però no faci tantes objeccions als que volen millorar les seves perspectives de vida, les possibles errades de pocs no son excusa vàlida pel sedentarisme.

Ferran Andreu. Entrenador

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *