Toc d’Esperó: La Segona Piscina, aquesta vegada esperem que sí

Toc d'esperó
Compartir

El Poliesportiu de Maó és un dels equipaments esportius amb més antiguitat del municipi. Comparat amb els moderns i innovadors recintes de les grans ciutats, l’edifici mostra antigor, però en cap cas decrepitud o decadència, ja que continua essent dels que més rendiment social proporciona a la ciutat.

Piscina Municipal de Maó

La causa de la seva longevitat la podem atribuir a que quan les possibilitats econòmiques ho han permès, s’han anat fent tan el manteniment, com la modernització de l’edifici amb reformes i millores constants. Així la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la renovació de maquinària i material, la substitució del parquet de la pista, l’ampliació de les sales de manteniment i activitats diverses, el gimnàs i la sala de musculació o la remodelació de la fondària de la piscina amb criteris sostenibles…

Tot açó ha possibilitat que s’organitzin i desenvolupin en bones condicions un bon nombre d’activitats de diverses disciplines esportives. Per altra banda tenim la Piscina inaugurada el 1983 pel batle Ramón Homs, que en poc temps de funcionament, ja donava mostres d’anar carregada per l’elevada demanda de nedadors/es maonesos i dels municipis propers.

La necessitat de garantir les condicions de seguretat i el benestar dels usuaris, recomanava fer passes per disposar-ne d’una segona. De fet des del 1999 les formacions polítiques l’han inclosa en el programa electoral i fa anys que aquesta apareix en els pressuposts municipals. Tot i que en dues dècades l’edificació ha estat anunciada una vegada i una altra, entre naps i cols el projecte no s’ha dut a terme.

Per una banda és positiu i senyal de rendibilitat que l’ús de la piscina vagi atapeït, compactat per la demanda d’un caramull d’activitats, ja siguin classes de natació, cursets, cicles formatius, natació terapèutica o gerontològica, els molts usuaris i abonats o la natació competitiva i escolar… Però per l’altre, es fa més necessària que mai, una instal·lació paral·lela, una obra indispensable per millorar de forma notòria l’adequat ús de la instal·lació i la qualitat del servei i així ho entenen els responsables municipals.

Amb voluntat política de donar un bon servei no sols esportiu, sinó en aquest cas també de salut, el consistori ha dotat suficientment la partida pressupostària per fer-la atractiva a les empreses que l’han d’edificar. Dos anys desprès de la paralització del projecte al quedar deserta la licitació de l’obra, aquets dies hem rebut l’esperançadora notícia de la presentació d’un de nou amb més pressupost, que de 566.090 pujarà a 1,1 milions. 

Licitació, adjudicació, contractació i execució de les obres, esperem que cap impediment posi pals a les rodes i si tot rutlla bé, la nova piscina estigui llesta en no més de dos anys.

Si vostè apreciada lectora/or tenint en compte els antecedents és malfiat, no veu les coses de manera positiva i pensa que “colca destorb hi haurà…”, crec ara va de ver, que aquesta vegada l’anhelada Segona Piscina serà una realitat. Ja en parlarem!

Ferran Andreu. Entrenador

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*