HEM ANAT A VEURE: C.D. Menorca-La Unión

Caratula Pase despero
Compartir

La Divisió Juvenil Nacional s’encetà la Temporada 2004-05, per Menorca significà un notable avanç. Primer perquè suposava l’ascens directe del campió de la nostra Lliga, quedant assegurat tenir sempre colca representant. Segon, una competició de superior nivell, exigent per tots, Clubs, entrenadors i jugadors, que obtenien l’oportunitat d’entrar en dinàmiques semi-professionals.

El C.D. Menorca porta una dècada participant en la Divisió. Durant aquest període també milità en Divisió Honor en 2012-13 i 2014, en aquesta i de manera simultània tingué un equip en cada categoria. La seva aposta pel futbol de formació i tot aquest bagatge l’han convertit en un dels barons de la Divisió.

El partit va ser entretingut i sorprenent. En el bagatge atacant en la primera part dels visitants nomes tres aproximacions mal comptades a l’àrea, un córner i el primer dispar amb cert perill, un xut llunyà ni entre els tres pals en el minut 45. El porter Ponsetí inèdit. Pels locals comptabilitzar el gol d’Ivan Cabrera i nombroses ocasions, la millor notícia pel modest La Unión al descans era el resultat.

En la represa la tramoia i el decorat van canviar. El Menorca va perdre el control del joc, m’entres que eren els mallorquins els que lligaven combinacions i gaudien d’ocasions de gol clares.

Aquí si va aparèixer Ponsetí, salvador de l’equip amb un parell de magnífiques intervencions. La primera ocasió del Menorca per sentenciar en el minut 65. Moltes vegades i en qualsevol esport, no acabes d’entendre com pot ser que la fisonomia d’un partit canviï tant d’una part a l’altre. 

L’equip va exhibir bones qualitats. Atresora velocitat pels extrems i apila presència física en totes les línies. Te un bon
tracte del baló, combinant joc curt i llarg i recupera la possessió amb celeritat.

Si una de les diferències entre un bon jugador i un que no ho es tant es el pase, David Sánchez destaca per les seves bones
entregues als companys, es d’aquells futbolistes que com espectador desitges que tingui mes intervencions i que el baló
passi pels seus peus. Alex Gutiérrez ens regalà un parell de magnífics canvis de joc, i Javier Hernández bons detalls tècnics.

Falta saber si tots aquets recursos seran suficients per competir contra els equips amb mes entitat en la Segona Fase.
Un apunt. Es curiós com la Presència Física, tan determinant en el futbol base, deixa de ser-ho en el pas al futbol adult. Jugadors destacats en la fase de formació tenen dificultats fins i tot per ser titulars en Regional, on de cop es troben futbolistes fets, carregats de triennis i quinquennis en la categoria.

I una bona notícia, Lluís Van Walre al C.D. Menorca i Javi Izquierdo en el C.E. Alaior, ambdós representants d’una nova
generació d’entrenadors. 

Ferran Andreu. Entrenador

Article publicat a n’Es Diari

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*