Pase d’esperó/Encara hi ha “fum” en els recintes esportius?

Caratula Pase despero
Compartir

Cabecera Pase desperoEncara hi ha “fum” en els recintes esportius?

Les campanyes per conscienciar dels perills que suposa fumar per a la salut, son una crida a la responsabilitat individual dels fumadors. La Llei Antitabac va ser discutida, emperò la gent ha canviat els costums i al final, la no sempre desitjable prohibició ha ajudat a molts a deixar de banda al tabac.

Es cert que ja no es té per costum fumar als locals públics tancats. Diferent succeeix en els camps de futbol i altres espais oberts com els parcs infantils, en els que -sense mala fe- molts encara fumegen, creient que la il·legalitat no els afecta.

En aquest aspecte es gratificant la notícia de que per unanimitat, el Consistori de Marratxí com a propietari de les instal·lacions, ha prohibit fumar en els camps de futbol. Així s’ha convertit en pioner aplicant el veto en un emplaçament on els menors i adolescents son els protagonistes i per tant, en el que no és educatiu veure fumar.

La mentalitat de la societat d’avui en relació al tabac es completament distinta de la de fa poques dècades. Quan era més jove, molt més jove del que som avui, anar al futbol era un esdeveniment amb litúrgies diferents. Per molts aficionats un complement indispensable eren els cigars havans de llarga grandària i tenir el plaer de fer tot el cerimonial: el tall i encès per gaudir de la seva correcte combustió durant tot el partit.

Alguns creien que fumar “puros” era menys danyós que fumar cigarretes. Record en la tribuna a fervents unionistes amb el “puro a mos” i veure sobresortir per damunt dels caps els petits núvols de fum quan era exhalat. Es clar que desconeixien el risc que implicava el tabaquisme i que podia ser el causant de nombroses malalties.

Afició fumat a un camp de futbol

Avui en dia la societat està conscienciada dels majors estàndards de salut que proporciona precisament, que no et deixin fumar. Així i tot, com que hi ha Ajuntaments o Conselleries que no intervenen en la imprecisa aplicació de la Llei Antitabac, els Clubs com entitats privades que son, poden prendre la iniciativa a nivell particular i poden fer-la més restrictiva.

El Barça després d’una àmplia campanya publicitària en els espais interiors i passadissos del Camp Nou, va aprovar la prohibició de fumar en tot l’estadi. Diferents clubs europeus tampoc ho permeten: Arsenal, Chelsea, Manchester United, Ajax d’Amsterdam, Bayer Leverkusen o Celtic de Glasgow… han dit adéu al fum amb nicotina.

Aquesta saludable mesura mostra de respecte als espectadors, resulta estranya i no té èxit en altres clubs històrics. Així en la darrera Assemblea del Athlètic un soci proposà que el nou San Mames fos també novador declarant-lo un espai lliure de fum. La directiva bilbaïna s’excusà en la nova llei que prepara el Govern Basc.

Molts clubs no penjaran mai el cartell de prohibit fumar atenent a les tradicions més futboleres, quan els valors de l’esport tan l’educatiu com el professional son absolutament incompatibles amb el tabac.

Ferran Andreu. Entrenador.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*