Perquè en diem una cosa i en fem un altre?

A vegades un rebot sorprenent fa vèncer un partit, és la sort del campió, tòpic aplicat als clubs que a més de gaudir d’abundant pressupost, tenen la xamba de les accions afortunades.

Però tenir-ho tot a favor no és suficient. El plec de condicions per arribar a la victòria, requereix que en cas de dilema, s’abandoni la honradesa i les idees ètiques que puguin destorbar. I no es cregui, que el que subscriu sigui un angelet, també he comés endemeses per l’estil d’aquestes que relataré.

Un crack participava amb la seva selecció en una important competició continental i va patir un accident quan conduïa a 160Km/h. El control d’alcoholèmia donà sobradament positiu. Es a dir, que l’ irresponsable i embriagat futbolista havia posat en perill la vida de la seva dona i la de sis persones mes.

El seleccionador ni el va apartar de l’equip, ni li va prendre la titularitat, sinó que declarà: “esper que aquest succés no afecti el seu rendiment, la selecció el necessita”. Justificà a la figura amb l’excusa de que la selecció no podia perdre potencial… i aquí no ha passat res.

El golejador d’un club històric va orinar al carrer. L’astre del futbol mostrà un comportament primari, que arribà gràficament a milions d’aficionats. El Club té un Codi de Règim Intern en el que s’exigeix correcció als futbolistes. No es preocupi encara que l’ídol sigui un poc porquet, tot muscle i escàs de seny, en cap cas l’entrenador tindrà l’atreviment de multar-lo, no sigui que caigui en el pou de la tristor i deixi de fer gols.

En Toni Pons és de la darrera fornada d’Iniciadors. Amb el títol nou de trinca ha d’entrenar un equip de categoria Aleví. Li ofereixen la possibilitat de disposar cada jornada de dos destacats jugadors de l’ equip inferior, de manera que podrà aspirar a fer campió. La proposta no li sembla adequada, prefereix que juguin els jugadors seus, als que prepara durant tota la setmana. A més haurà de deixar-ne algun sense convocar… .

En Toni Pons Segon es el tècnic d’un equip infantil i es beneficia de tenir en la plantilla un futbolista enorme, amb un creixement que no es correspon amb el cronològic. Sap que per capacitats tècniques i presència física seria més profitós pel jove jugador fer-lo jugar en Cadets, però així tenen assegurats 30 o 40 gols. No vol ni sentir parlar del tema.

En Toni Pons Tercer tenia un bon equip i no en tenia prou. Feia temps que anava al darrera d’un futbolista del club del poble veí. Era un estilista, molt tècnic el seu joc de tiralínies amb passades ràpides i precises magnífic per les accions d’atac. Persuadí al seu pare, que afalagat i ensabonat no fou difícil de convèncer: “els bons han de jugar amb els bons, amb noltros entrenarà mes fort, açò és futbol… .”.

Julio Cèsar procurà la civilització dels bàrbars, mostrant clemència amb l’adversari vençut. Vint segles desprès aquest atribut encara no ha arribat a tots els racons de l’esport.

En categories superiors hi ha golejades respectuoses. Ara bé, en futbol base, el que diem formatiu i promocionem amb ben intencionades campanyes de eduquem amb l’esport, quina utilitat té marcar mes de deu gols o quinze o més de vint! esclafant i Infligint el màxim càstig al que ha perdut?

Ja sabem que el perdedor no tindrà cap trauma i recuperarà la seva autoestima, però la inclinació a la clemència és una virtut que cimenta una manera de guanyar: prudència en la victòria i mostrar-se el més moderat possible.

Batre a l’adversari de forma brutal és mal guanyar. Quin de tots els valors que aporta l’esport posem en pràctica en victòries tan tiràniques?: la igualtat, capacitat d’esforç, superació, feina en equip, solidaritat, generositat, esperit de lluita… cap ni un. Per tant, com és que diem una cosa i en fem un altre?