Toc d’Esperó: Va de Romanticisme
La FA Cup és una competició anglesa que té les seves arrels en l’antigor del futbol. Es va jugar per primera vegada la temporada 1871-72. De fet, els aficionats/des anglesos amb sentit de l’humor la consideren “d’altres temps”, de l’any de la picó.
Tot i no tenir el prestigi de la Premier League, ocupa de llarg un lloc eminent en l’escalafó de les competicions, pel fet d’haver mantingut a través dels temps, una empremta d’autenticitat futbolística vestigi de l’amateurisme. Aquesta vessant idealista, quixotesca, de donar opció a victòries improbables, el fa un dels torneigs més respectats del Món.
El seu format intenta afavorir tan la participació dels clubs de les categories regionals, com d’aconseguir una mínima equitat, atorgant a l’equip d’inferior categoria l’avantatge de jugar en el seu terreny de joc a partit únic. Aquesta norma dona opcions a clubs de pobles i ciutats minúsculs, de guanyar als poderosos clubs londinencs, cosa que ha succeït de tant en tant i que genera relats de partits èpics i de victòries heroiques mai imaginades.
A semblança de la FA Cup, la Federació Espanyola de Futbol ha encetat enguany un reconeixement als clubs més modestos, als que van arribar amunt en les seves competicions, gratificant-los amb la possibilitat de jugar un partit contra els Clubs de la LFP.
En el novador format son un total de 112 els clubs que entren en el sorteig de la Copa del Rei, dels que una desena son equips de pobles amb un cens per davall dels deu mil habitants i que ara han tingut l’ocasió de jugar amb un primera, no un partit amistós o de preparació sense res en joc, sinó una eliminatòria directe per passar a la ronda següent.
La U.D. Mahón com a subcampió de Regional va tenir opció a una d’aquestes places contra el Penya Independent, que eliminat pel Mollerussa de categoria preferent va jugar ahir mateix amb el Getafe. Per tant, aquesta és una opció ben tangible pels nostres clubs.
Com aconseguir que hi hagi una mínima igualtat entre un equip de professionals amb mestria tècnica i major presència física i un de futbolistes aficionats que milita cinc divisions més avall? Atès que les circumstàncies i l’entorn provoquen d’entrada una situació difícil, en cap cas és suficient ser el favorit, el gran en conseqüència ha de prendre’s seriosament l’enfrontament. En canvi per al petit tot son bones sensacions, no té res a perdre, és una jornada històrica, es motiva i ja s’ho passa bé amb l’atmosfera de gran esdeveniment, amb les graderies plenes fins dalt d’aficionats.
Però la lògica va triomfar i la ronda es va tancar sense sorpreses en els marcadors. Ara bé als que van viure els partits Unami CP-Alaves, CFPanaderia Pulido San Mateo-Reial Societat, SD Solares Medio Cudeyo-Espanyol, Villa Fortuna- Cadis…. ningú els treu haver sigut testimonis d’un partit que constarà en els annals del club.
Uns es van avançar en el marcador, altres van mantenir el suspens durant molts minuts, entusiasmant els cors de les seves somiadores aficions. La frase aristotèlica “L’esperança és un somni despert”, representa un dels veritables valors de l’esport, el que permet somiar que el teu equip de Regional pot eliminar un Primera o que et proporcioni malgrat perdre, una hora i mitja meravellosa.
