Toc d’Esperó: Pedri jugarà tan si vols com si no vols
El proper dia 23 comencen els Jocs. Uns atletes s’han guanyat el bitllet olímpic per medi d’una marca mínima establerta, altres en competicions nacionals o millorant la seva posició en el ranking mundial i la resta disputant preolímpics previs al torneig de Tokio. Tots hi van lliurament, senzillament per que hi volen anar i competir.
En el cas de les seleccions per equips, l’entrenador és el que fa la convocatòria. Sis futbolistes que tot just acaben de disputar l’Eurocopa, Unai, Olmo, Oyarzàbal, Garcia, Torres i Pedri han rebut la crida.
El Barça ha demanat que Pedri sigui desconvocat, al·legant que essent titular indiscutible tan en el seu club com en la selecció, arribarà a l’iniciï de la Lliga sense descans i havent jugar al voltant de 70 partits. La FEF ha respost amb contundència que Pedri anirà a Tokio.
Al ser els JJOO una competició que no està en el calendari de UEFA-FIFA, els clubs d’arreu es poden negar a deixar els seus futbolistes. Així ho han fet Bayern i West Ham amb Roca i Fornals i també ho podria fer el Barça amb els
seus futbolistes estrangers.
Pels espanyols les coses son diferents, ja que l’exigència d’assistir a les seleccions nacionals està establerta en la Llei de L’Esport i a més, segons expliquen els especialistes en Dret Esportiu, la negativa es considera una infracció molt greu i és pot sancionar. En conseqüència els Clubs i els esportistes sols poden negar-se en cas de lesió física. El seleccionador Luís de la Fuente ha estat clar i llampant, ‘’Tenim sort de que els clubs espanyols tenen l’obligatorietat de cedir-nos als jugadors…’’
Per altra part hi ha un monumental malentès provocat per les paraules dels veterans, que quan volen deixar de
representar a Espanya diuen que renuncien a la selecció. Així es pot interpretar de manera errònia que son ells qui tenen la potestat de decidir.
Xavi, Alonso, Villa o Piqué i els basquetbolistes Reyes, Mumbrú o Garbajosa, van fer públic que no jugarien més amb el combinat estatal, argumentant haver acabat una etapa. Des de l’òptica esportiva és evident que si no volen jugar ningú no els obligarà, ja que en l’esport, la motivació per suar la samarreta es essencial i el seu rendiment seria baix. Per tant és normal que el seleccionador no els consideri aptes i els alliberi del compromís legal.
També n’hi ha que han renunciat per les seves conviccions. Oleguer del Barça i Nacho del Compostela van argumentar motius de consciència. Luís Aragonés primer i Clemente desprès, van consensuar la salomònica decisió de no convocar-los, al no sentir els colors d’ Espanya.
La mítica pel·lícula Carros de Foc explica amb mestria que pots córrer per motivacions diverses. Pots fer-ho per creences religioses o per un sentiment patriòtic i si aquestes no son suficients per deixar-te la pell al camp, pujar al podi i entrar a l’Olimp dels Deus olímpics, podem trobar altres estímuls de pes, com el palmarès i el prestigi personal, un increment del nivell professional o un incentiu tan terrenal com l’ ingrés de doblers que acompanya als guanyadors.
Encara que com veiem en ocasions la Llei que obliga a anar a la selecció és paper banyat, si que s’aplica en d’altres. Per tant, seria un encert derogar-la i tenir en compte la voluntat de les entitats i dels esportistes. Jugar amb la selecció hauria de ser un honor, no haver d’accedir per força.
De moment, gaudirem embadalits i entusiasmats el colossal espectacle dels Jocs… i esperem que cap esportista obligat a jugar no pateixi lesions per sobrecàrrega o cansament acumulat.
