Toc d’Esperó: Espanya, ha de jugar el Mundial?
Quan escric aquestes retxes no hi ha acords, continuen encaparrutats amb les seves bombes. La Copa del Món que començarà el juny ve influïda per la Guerra que provoca perills, inestabilitat i crispació en el modus vivendi mundial.
Un dels tres amfitrions és els Estats Units on es jugaran 78 partits. Ningú diu que la competició no es celebrarà i tampoc cap Federació ha dit que no hi anirà, ni siquiera Iran, un dels contendents, selecció classificada de ple dret, que per més inri i per acabar-ho d’adobar, no jugarà a Mèxic o Canadà, sinó a Los Angeles i Seattle. La renúncia de la teocràtica República Islàmica xiïta estaria justificada.
No és el mateix, però Espanya té l’antecedent del boicot al Festival d’Eurovisió pel genocidi d’Israel a Gaza. La selecció espanyola és un equipàs, una de les favorites, però desprès d’assumir un paper principal, enarborant el president Sánchez la bandera del “no a la guerra” és coherent jugar-lo? Estaria dispost el govern a renunciar al plus d’autoestima nacional que dona guanyar un Mundial, suportar els costos esportius, econòmics i la impopularitat que tan transcendental decisió li suposaria?
Posats a somiar truites, fugir de la realitat i viure per uns moments una fantasia, tenint en compte que Iugoslàvia el1992 per la guerra dels Balcans i Rússia per la invasió militar d’Ucraïna, van ser suspeses de participació, la selecció que no hauria de jugar el campionat seria la d’Estats Units, que arrogants, han atacat passant-se pel forro convenis i drets internacionals.
La FIFA, patró del futbol mundial té un model clar de gestió de l’esport que dona més doblers del Planeta, capitanejar el futbol no es tracta només de futbol, és difícil ser neutral i apolític. Com a mostra el nou de trinca Premi a la Pau, creat pel president Infantino i -no t’ho creuràs!- concedit a Donald Trump.
Aprofitar la passió i emocions que genera l’esport per formar una visió positiva, donar sensació de normalitat, progrés econòmic i neutralitzar crítiques a les violacions dels drets humans, és una pràctica antiga: Els JJOO de Berlín1936 pel règim nazi, el Mundial d’Itàlia1934 pel feixista Mussolini, el d’Argentina 1978 per la sanguinària dictadura militar… i també moderna: Rússia 2018, Qatar 2022 o Aràbia Saudita amb la Supercopa d’Espanya.
Per a Trump en la seva agenda, el Mundial és un mostrador capaç de rentar les seves trastades i actes vandàlics i reforçar la seva imatge per les eleccions del novembre. Si vas a jugar el Mundial ni ets neutral, ni estàs defensant l’ètica en l’esport, acotant el cap resignadament acabes afavorint sempre els mateixos. Si Espanya juga la final, Sánchez i Trump, s’asseuran junts a la Llotja. Cosa de veure!
