Toc d’Esperó: Aturar la corrupció també en l’esport

Toc d'esperó
Compartir

Aquets dies nadalencs he rebut al correu abundant informació amb prou arguments, per donar suport a la creació d’una agència internacional (WACA), per prevenir les intrigues econòmiques i la corrupció en l’esport.

Efectivament, la delinqüència en la gestió de l’esbargiment professional esportiu ha augmentat en la darrera dècada. Els embolics i tot un conjunt de maneigs econòmics en redossos, són un degotís i titulars constants a la premsa.

Ben a prop vam tenir un exemple majestuós en el cas Noós, un tràfic d’influències protagonitzat per un membre de la Família Real, un tripijoc amb la complicitat dels governants de torn, mostra de com utilitzar l’esport i aconseguir de manera il·lícita, robar i lucrar-se amb el desviament de fons públics.

En l’àmbit del deport d’elit i de les grans competicions mundials, hi ha implicats molts diners públics i privats, es calcula que el 2021 el mercat esportiu, -un sector místic que acapara l’atenció de milions de persones i consumidors-, va moure uns 350.000 milions d’euros a tot el món. Les organitzacions criminals i delictives l’han identificat com un espai amb un alt potencial per a les seves rastreres activitats, una corrupció a gran escala que va des del blanqueig de diners a les comissions en la venda d’entrades. A n’aquets els importen un pito l’ètica i la transparència en l’esport i molt menys els drets humans universals.

Hi ha casos històrics com la corrupció generalitzada a la FIFA, exemple d’economia submergida que afectà a funcionaris i a altres organismes privats, com aquí la FEF, amb els assumptes tèrbols de Villar o els negocis de dubtosa legalitat fets amb la requalificació urbanística de les instal·lacions esportives per part dels Clubs. 

Jocs Olimpics

El llistat de costums aviciats i pestilents és llarg: el president del Comitè Olímpic Europeu va ser detingut i acusat de vendre il·legalment entrades per als Jocs i per altra part es tenen fonamentades certeses sobre la compra de vots per a la designació de seus olímpiques o condemnes per l’arranjament dels resultats de partits de futbol a Itàlia.

Les intrigues, el tràfic d’influències, el sistema d’actuació opac, no és una patologia endèmica de l’esport, està escampat en la societat mundial i és un problema greu. La celebració del Mundial de futbol a Qatar ha posat en evidència que amb diners tot val, fins utilitzar l’esport per fer net la imatge de governs no democràtics i brutals amb els drets de les dones. Fora bo que els fiscals nord-americans dedicats a l’escàndol de corrupció de la FIFA, trobin qui exactament de Rússia i Qatar va pagar els milions, per convertir-los en amfitrions de la Copa del Món el 2018 i el 2022.

Per altra part, trobem la inducció al dopatge generalitzat dels atletes russos amb l’anomenat “dopatge patriòtic” i en els darrers anys els maltractaments psicològics, les insuportables pressions per pujar al podi o els escandalosos informes sobre la plaga silenciosa d’assetjament i d’abusos sexuals a atletes i jugadores, víctimes a les seves pròpies carns del corrompiment de la integritat i la honradesa dels que tenen mes a prop.

Tanmateix, l’esport és un dels damnificats, els corruptes, els perversos, son un problema incrustat en tots els àmbits de la societat. Afavorir la rectitud en les conductes, ajuda a reconstruir la confiança de la ciutadania en les persones i institucions. Per tant, la idea de crear una Agència Internacional per lluitar contra la corrupció no només mereix tenir tot el suport, sinó que és una necessitat.

Ferran Andreu. Entrenador.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*