Toc d'esperó
Compartir

El 20 de novembre començarà el Mundial de Qatar i s’espera que més d’un milió d’aficionats/des visitin l’emirat absolutista. El màxim dignatari del riquíssim país els obrirà les portes del tot i ha assegurat que no discriminaran a ningú, així per exemple, les banderes de la comunitat LGTBI, estaran autoritzades al voltant dels estadis.

Logo Mundial Qatar

L’audiència televisiva del Mundial de Rússia el 2018 va sobrepassar els 3.500 milions de persones, s’espera que el d’ara els superi, per açò, per presentar-se al Món durant el curt període d’un mes com una nació moderna, hi han invertit molts doblers.

Ara bé, el 18 de desembre la cerimònia de clausura significarà el retorn a la vida real del menut país: les violacions dels drets humans, les dones discriminades en les lleis i en la pràctica diària, l’absència de drets sindicals i laborals, la nul·la llibertat d’expressió i reunió o la marginació dels col·lectius homosexuals.

Ja fa temps que per tractar d’ocultar totes aquestes opressions i qualque atrocitat, els governs de països autòcrates o totalitaris organitzen esdeveniments esportius, patrocinen i compren els clubs de futbol més importants d’Europa, de manera que aprofiten l’atracció i enlluernament que provoca l’esport.

L’idioma anglès tan actiu en la creació paraules, ja ha donat nom a aquesta pràctica: sportswashing, definit com la maniobra diplomàtica per la qual alguns dels governs que menys respecten els drets essencials de les persones, busquen netejar la seva imatge, aconseguint per mitjà de la vinculació amb l’esport ser acceptats a nivell internacional.

Els tirans de l’Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs, Rússia o la Xina han mogut els seus poderosos tentacles econòmics per adquirir la celebració dels esdeveniments esportius més grans: Jocs Olímpics, Mundials, Torneigs ATP, Formula 1, Moto GP, el Golf Tour…

Així, a bona part de la població d’arreu del món atenta als esports, les notícies que li arriben principalment d’aquests països son de medalles, gols, figures del tennis, pilots, curses espectaculars…i poques d’activistes empresonats o dones esclavitzades.

Ara bé, per que hi hagi aquest rentat de cara has de tenir algú amb la cara girada, disposat a mirar cap a un altre banda, que pari la mà i faci de col·laboracionista. Queda clar que les organitzacions esportives internacionals i nacionals son les primeres que ajuden a passar l’esponja.

En l’esport espanyol son bastants els que participen en la netejada, així, la Federació Espanyola de Futbol ha jugat la supercopa a l’Aràbia Saudita en dues ocasions, la línia aèria Emirates és sponsor del Reial Madrid, mentre la Qatar Foundation i la Qatar Airways ho han estat del F.C. Barcelona.

També hi ha esportistes mediàtics que cooperen fregant amb la baieta per donar una visió endolcida del país. Amnistia Internacional va estirar les orelles a Xavi, quan va dir que la gent de Qatar -on va ser jugador i entrenador- “és molt feliç”, recordant-li que les dones no son propietàries del seu destí. David Beckham és també dels que s’omplen les butxaques, cobra 12 milions d’euros de Qatar Tourism per promocionar i lloar “les meravelles” del país. Emperò encara que sigui de forma testimonial, sempre hi ha qui té l´ànim de no quedar-se plegat de mans i denuncia les injustícies. Així, grans ciutats franceses com París, Marsella, Burdeus, Estrasburg… no posaran pantalles gegants en les places per veure els partits de la selecció, com a mostra de desaprovació perquè Qatar és l’amfitrió del Mundial.

També diversos clubs i la presidenta de la Federació de Fútbol de Noruega van reivindicar el boicot al Mundial i la marca esportiva Hummel ha volgut fer un gest de protesta amb el disseny de la samarreta de Dinamarca.

Realment son pocs i modestos els que recriminen al país aràbic. És una pena, perquè tenim l’antecedent de Rússia, que tot i sabent de quin peu salta i les peculiaritats de l’autòcrata Putin, els van atorgar l’organització de fastos esportius, un Mundial i els Jocs Olímpics d’Hivern, on van
mostrar una cara amable, tot molt polit fins el dia que comencen una guerra.

Ferran Andreu. Entrenador

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *