Toc d’Esperó: Com es poden voler dos esports alhora i no estar boix?

Toc d'esperó
Compartir

Tots hem conegut a nivell local a jugadors/es que tenen predisposició a desenvolupar la tècnica i les destreses correctes sigui quin sigui el baló; son esportistes polifacètics, que destaquen i juguen molt bé a dos o més esports.
Diuen els que hi entenen que si es fa de manera adequada, alternar diverses activitats esportives és altament beneficiós. Sense anar més lluny, en l’esport modern tenim el triatló, que ajunta tres disciplines en un de sol. D’igual manera en l’esport base no recomanen l’especialització primerenca, és millor la diversitat ja que l’entrenament multilateral amplia la base d’exercicis, potenciant més capacitats.

En l’elit de l’esport és conegut el cas de Rafa Nadal, que va barrejar el tennis amb el futbol -va jugar amb el Manacor portant el dorsal nº9 en la categoria aleví- i sembla ser que era un bon futbolista, fins que als 12 anys va haver de resoldre el dilema que ha estat cabdal en la seva vida. Tot i que la seva primera intenció era seguir xutant, és clar que sent el finalista més precoç del Campionat d’Espanya Infantil i aconsellat pel seu entorn, es va decidir per la raqueta.
Pot passar un temps en que els esportistes polivalents vulguin jugar a tot el que els agrada, emperò en un moment o altre de la seva vida esportiva arriba l’especialització. Així li ha succeït a Salma Paralluello que aquets dies ha estat d’actualitat, per la seva convocatòria per jugar l’Eurocopa i per l’expectació que crea el seu futur.

 

Salma Paralluelo
Salma Paralluelo

Salma sempre ha destacat per anar més endavant que els de la seva edat, així als 15 va debutar a Segona Divisió amb el Real Saragossa C.F. i a la vegada participava en el Campionat d’Europa d’atletisme, essent l’atleta més jove en fer-ho.
És una esportista versàtil que sobresurt en els dos esports, col·lecciona medalles en atletisme, posseeix el rècord nacional de 400 en pista, el de 400 tanques a l’aire lliure i és campiona nacional de relleus. Com a futbolista va alçar la copa d’Europa i del Món sub-17 i actualment juga a primera amb el Vila-real. 

Vista la seva joventut i l’abundós llistat del seu palmarès no hi dubte que és una superdotada i ja és meritori que hagi compaginat les seves dues passions, la pilota de futbol i la pista fins els 18 anys.

Lògicament açò implica exigència física, fortalesa mental i organitzativa, ja que segons explica la seva entrenadora dedica tres dies al futbol i dos a l’atletisme “i sempre entrena com la que més”.

Queda clar que ha evolucionat de manera que el seu hàbitat ideal és practicar ambdós alhora, però precisament l’excel·lència a que ha arribat, fa que hagi de triar-ne un.

Per tant o futbol o atletisme i és aquí on el Barça ha entrat en escena. Amb bon ull s’ha fixat en les seves condicions i en el seu extraordinari futur, fent-li una oferta com a futbolista professional, si decideix dedicar-se només al futbol.

La premsa esportiva dona per fet que a contracor abandonarà la passió per córrer i s’allunyarà de les pistes. El poliamor, mantenir l’activitat amb dos esports al més alt nivell no és factible.

Estem davant d’un èxit rar i excepcional, pocs esportistes en el món destaquen tant en dos esports, queda clar que el que ha fet aquesta dona tan jove és per treure’s el barret.

Ferran Andreu. Entrenador.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*