Toc d’Esperó: S’han de posar límits a algunes activitats esportives?

Toc d'esperó
Compartir

Una premissa. Veig que l’aforament màxim en els jaciments talaiòtics es limita entre 100 i 250 persones alhora. El repte és ‘atreure turistes i divulgar el patrimoni, al mateix temps que s’evita la massificació’.

Segona. El segell ‘Menorca’ té anomenada per que encunya un entorn diferent i conservat, un lloc tranquil i amb encant. El prestigi que dona l’etiqueta de ser un espai protegit, augmenta l’atractiu i ens converteix en destí altament visitat. Davant aquesta pressió son molt adequades les paraules del Cercle d’Economia ‘Menorca està de moda, però no hi cap tothom’.

El model d’ordenació territorial del que depèn la nostra economia i benestar, és exigent primer de tot per noltros els illencs, que hem de ser conscients del nostre paper com a privilegiats habitants d’una Reserva de Biosfera i de l’estil de vida que hem de dur per a la seva preservació, també en les activitats a l’aire lliure.

És tradició nostra gaudir anant d’excursió caminant, enfilar camins i en els darrers temps fer senderisme, trotar i córrer, fer itineraris amb bici de muntanya o practicar novadors esports aquàtics. Tot junt son multitud les persones que s’apropen a la natura, i a demès, als usuaris locals, hem d’afegir els de les empreses turístiques i hoteleres, que han vist una oportunitat en l'esportivització i comercialització d’activitats en el medi natural.

Emperò l’híper freqüentació d'espais verges en molts casos de manera gens controlada, provoca una situació problemàtica, que podria ser de retruc perjudicial per al nostre patrimoni natural.

L’increment i la invasió en dies determinats d’àrees protegides per esportistes d’esbarjo, de lleure i turisme, així com la celebració d’esdeveniments que podrien arribar a ser excessivament multitudinaris -tot i que acompleixen pulcrament els protocols i les normes mediambientals- ha de significar un toc d’alerta, si volem un equilibri entre l’esport i la conservació de l’entorn.

Hem d’estar satisfets de ‘l’ús social de la natura’, ja que té impactes positius saludables, aporta rèdits econòmics i la difusió dels valors naturals i culturals, no obstant això, cal també minimitzar els possibles impactes negatius sobre els espais on transcorren. 

Menorca, capdavantera en la conservació de la naturalesa, durant força anys ha sabut articular instruments legals i una normativa per a la protecció de la biodiversitat. Potser a l’excés de mobilitat sense precedents i al grau superior al normal d’esportistes, tocaria posar-hi límits.

Els mateixos menorquins/nes hauríem de ser comprensius amb aquest tipus de mesures. Com a veterà esportista el primer impuls és exclamar indignat: ‘arribarà que no podrem ni anar amb bici…!’ i no és açò. Am b prudència la finalitat seria continuar les diverses pràctiques esportives de forma equilibrada amb el medi, o sinó la natura quedarà copejada.

En els temps que corren, l’amenaça no són les requalificacions de terrenys per urbanitzar, ni el traç de noves carreteres. En aquest cas, és l'aglomeració puntual de persones i hem de ser-ne ben conscients.

Ferran Andreu. Entrenador

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*