Toc d’Esperó: Mai ho faràs bé per tothom
Desprès de felicitar-nos el Nadal, un novell entrenador em relata com ho va passar malament en el darrer Club on va prendre part. Dins i a fora del vestidor l’hi havien fet la vida impossible, destorbant-lo i fent-li la contra amb contínues ingerències. Cal remarcar que estem rallant d’esport amateur.
Sembla ser que amb personalitat duia el timó, en cap moment va deixar de comandar, ni va permetre que ningú passes per damunt d’ell en les seves funcions. La primera conseqüència de l’actitud de persones de l’entorn sembrant zitzània, va ser un desgast en el seu lideratge, perdent credibilitat i acceptació per part dels futbolistes.
Per la seva part no volia moure brega i intentava generar una bona atmosfera en el vestidor. La plantilla era minsa en efectius, la relació amb els jugadors era bona, menys tres malobedients, que “no et pots imaginar com em van mortificar, me les feien passar putes en el dia a dia”. Jugadors díscols que en tost de ser censurats, trobaven comprensió exterior pel seu indisciplinat comportament.
Ja sabem que posar-se al davant de qualsevol grup humà no és una tasca fàcil. Ser entrenador significa resoldre un caramull de situacions, des de la confecció de la plantilla, la planificació dels entrenaments, la convocatòria i l’alineació titular, fins a la gestió del partit, tot és un contínuum de pressa de decisions.
Per açò sempre em va xocar -desconec si les coses han canviat-, que en els Curs d’entrenador assignatures com Metodologia, Sociologia, Psicologia de l’Esport o la Direcció d’Equips, tinguessin poques hores de carga lectiva en els plans d’estudi, quan en elles es planteja la resolució de situacions i conflictes reals, com la gestió de l’entorn, si tens el fill d’un directiu o dels delegats en la plantilla, si els pares volen ficar cullerada o quan qui no toca, vol intervenir sense ser demanat.
Encara que hagi estat futbolista i tingui cultura de tot el que envolta el seu esport, l’entrenador quan és nou de trinca ha d’exercir en unes condicions i en un context completament diferent i de màxima exigència. Per açò la formació en la habilitat de la presa de decisions és tan important.
Poques vegades la vida de l’entrenador és una bassa d’oli. Fins i tot quan es guanya per golejada, hi ha qui opina que amb el partit resolt, un jugador ha jugat pocs minuts, o que has donat descans al davanter centre, quan ell volia fer un hat-trick. Toca assumir com a veritable la vella dita, “Facis el que facis, mai ho faràs bé per tothom”.
Aquesta és una labor que porta a ser a l’ull de l’huracà, pots ser criticat però has de tenir recolzament dels futbolistes, dins el Club i en l’entorn mes proper. Així avui en dia son molts els entrenadors que tenen “equip tècnic”, sinó “la solitud de l’entrenador” es fa real i pot arribar a ser desagradable, fins el punt, com va fer el meu conegut, de deixar-ho anar.
Per cert apreciat lector-ra, rebeu un fort desig de molta, molta Salut i bon Any Nou!!
