Toc d’Esperó: Com juguen Ells i com ho fan Elles

Toc d'esperó
Compartir

Quan es xerra d’aconseguir la igualtat en la pràctica de l’esport entre homes i dones, del que es parla és d’igualtat de condicions, que el puguin practicar uns i unes, cada gènere a la seva manera sense cap tractament d’inferioritat ni infravaloració. Açò avui en dia és considerat de caixó, els temps de “el futbol és cosa d’homes”, han passat a la història i tothom dona per feta l’equitat.

CCE sant Lluis-Vic

On no hi ha igualtat és entre els cossos dels dos sexes. Els homes tenen més força i més fortalesa que les dones i aquestes poden tenir més agilitat i coordinació. Per tant, si les característiques i les capacitats físiques son diferents, cada sexe juga a la manera que li és pròpia. En conseqüència ni el futbol, ni quasi cap esport femení pot tenir com objectiu ser com el masculí en l’aspecte físic, ja que no pot igualar els paràmetres de velocitat, intensitat i distància que marquen els homes.

S’han fet diversos estudis en grans competicions de seleccions, sobre les diferències entre el futbol masculí i el femení. Els guarismes ens diuen que les dones corren menor distancia durant un partit i que no ho fan amb tanta intensitat. En els aspectes tècnics i tàctics no hi ha gaire diferències, no eviten els u contra u, fan cargues i entrades i juguen amb agressivitat, tenen bona tècnica, control del baló i encert en el pase.

Ara bé, en els partits femenins es fan una major quantitat de passades curtes, mentre que pels motius de major força física, els homes fan llançaments més llargs i les transicions són més ràpides. En l’aspecte golejador en les competicions de dones es marquen més gols, si bé cal aclarir, que aquest guarisme és indicador de les àmplies golejades que reben els equips modests. Aquest fet minva a mesura que el potencial dels equips es va anivellant.

Per altra banda és interessant d’observar les diferents maneres de comportar-se dels dos gèneres, ja que les dones son menys entremaliades en el joc subterrani, fan menys faltes i per tant els mostren menys targes grogues o vermelles. Les fèmines li posen menys teatre al futbol, els homes al tenir interioritzat que han d’utilitzar la interrupció tàctica, fan mes teatre, criden, protesten, fan tropell i comèdia i perden més temps.

Aquesta manera de comportar-se no es troba en el futbol de dones, que ni celebren tant els gols, ni s’estan estirades a terra una bona estona quan reben un cop de peu, ni retarden els serveis. A diferència dels homes, es dediquen bàsicament a jugar, fan més futbol i menys dramatúrgia. Fora bo no empeltar-se els mals vicis, procurant que aquests continuïn essent patrimoni masculí.

Podria ser que en les afirmacions fetes en aquest escrit hi hagi colca exageració o equivocació. Si vostè -apreciada lectora/or, no sou assidu o no heu assistit mai a un partit de dones, per comprovar-ne la veracitat feliçment tenim diverses opcions. Pot presenciar un partit de Primera Nacional a St. Lluís, de la US Sami a Ciutadella en la categoria Femenina Autonòmica o acudir a un pavelló per veure el futbol sala Regional de Menorca i conèixer com juguen Elles.

Ferran Andreu. Entrenador

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*