Toc d'esperó
Compartir

Ronald Koeman encara és oficialment l’entrenador del Barça, però tots els símptomes revelen que no es menjarà els torrons al Camp Nou, ni fer-hi prop!

Koeman

El període 2008-20 han sigut els millors anys de la història del Barça, en que ha omplert les vitrines de Copes i trofeus. Ara i de resultes de la gens prudent gestió econòmica de la Directiva del Sr. Bartomeu, el club català ha perdut potencial esportiu en la seva plantilla.

Més enllà de les tensions típiques entre entrenador i Club quan ni el joc, ni els resultats acompanyen i vols evitar que els esquitxos t’arribin, es tracta de no empitjorar la situació. Ni el Barça ni cap equip tindrà partit plàcids, guanyar costa esforç, per tant sembla imprescindible injectar moral a la tropa per arribar tenir un rendiment més elevat de l’actual.

Ara tens, que Koeman té una infreqüent i rara manera de motivar. Frases com, Si tu ves la lista de convocados…, espero que llegaran tres fichajes…, es lo que hay…, con lo que tenemos…, cuando recuperemos lesionados….no podemos pensar en la Xampions… La música que arriba amb aquesta matadura, és que d’on no n´hi ha, no en poden treure. 

Amb el seu llenguatge ple de gemecs i missatges negatius, que posen en dubte la qualitat individual i de la plantilla, aixafa i devalua al col·lectiu. Malament anem si el que està al capdavant no mostra confiança en els futbolistes i les seves possibilitats, el que fa és abaixar veles i provocar descoratjament. 

Contràriament, record que Manolo Muñoz Caja “Manolete”, carregat de sentit comú deia, que si no puedo tener lo que quiero, tendré que querer lo que tengo.  

Així que apareix Sergi Roberto mostrant orgull de pertinença al Club, exercint de líder amb un llenguatge positiu, de confiança en les capacitats dels seus companys, amb afirmacions com, tenim un bon equip, “som el Barça”, las lesiones no son excusa, anem a per la Lliga… . Així és que Sergi Roberto s’ha convertit dins el vestidor en un motivador capaç de canviar el relat del pessimista que ho veu tot negre, a insuflar energia per canviar l’estat d’ànim de l’equip i afavorir el rendiment. 

Els entrenadors, com els jugadors, han de parlar al camp demostrant amb el joc de l’equip o amb resultats, l’efectivitat de les seves decisions. Es veu que ja cerquen un substitut.

Ferran Andreu. Entrenador.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *