Toc d’Esperó: Messi i la concentració de riquesa en l’Esport

Toc d'esperó
Compartir

Hi ha un llistat de 62 magnats a nivell planetari que han amuntegat colossals fortunes. Alguns superen els 70.000 milions i molts els 50.000. Funcionem amb una economia que fa créixer les desigualtats, augmenta la concentració de riquesa, es redueix la classe mitjana i hi ha més gent en precari.

Seria preferible una redistribució més equitativa dels recursos, amb menys pobres, que a demés puguin pujar en l’escala social, una àmplia classe acomodada i els rics, ni tants ni tant ricatxos, amb un nivell raonable d’opulència. Apliquem-ho a l’esport.

Com a reflex de la societat, l’abisme de desigualtat entre els esportistes rics i els modestos ha anat creixent i en els esports d’equip dins de les mateixes plantilles, hi ha esportistes rics, molt rics, i n’hi ha que cobren menys, molt menys. L’elit llueix l’esplendor de la bossa plena, es permeten el caprici dels cotxes de luxe,el privilegi dels iots sensacionals i les cases sumptuoses, que exhibeixen a les pàgines de xafardeig de diaris i revistes.

Leo Messi

Messi va pujar progressivament al carro de l’exuberància renovant el seu contracte 13 vegades, una rere l’altre durant 16 anys. Es indiscutible el seu extraordinari rendiment esportiu, que ha generat al Barça uns ingressos brutals. Però no és menys cert que en un joc d’equip, per guanyar campionats l’argentí necessitava al seu costat als Xavi, Iniesta, Puyol… i ara als Ansu Fati, Ricki Puig o Ter Steguen…

Els fastuosos salaris dels’top’, 3, 4 o 5 en cada Club i en cada esport, son a costa de que n’hi hagi de baixos, per tant, els salaris tan elevats no son del tot justs. Si Messi ha de cobrar 60 o 70 milions, Ilaix Moriba o Puig han de cobrar-ne només dos o tres. 

Mai sabrem si els nombres son del tot exactes, però la situació es repeteix al Madrid amb Hazard (24,5) al Manchester amb De Gea (21), al Bayern amb Lewandowski (21), a la Juventus amb Cristiano (31) al PSG amb Neymar (52) o Mbappé amb (20). 

Per culpa de la pandèmia i la sagnant caiguda dels ingressos el Barça, que segons les normes de la LFP tenia un límit salarial de 671 milions ha baixat a 348. La magnitud del conflicte financer reclama una economia de guerra.

Segons Salary Sport Griezmann cobra 35,8 milions i Coutinho 24, que serán ara els més ben pagats. Pjanic, Busquets, Alba, Umtiti, Piqué, Dembélé o Steguen , els de deu milions i pico serien el segon graó, la classe mitjana alta. Els  Braithvvait, Neto, Lenglet, Garcia, Depay i Agüero entre 5-10 tots aquets represenntants de la classe mitjana. Els més joves Araujo, Pedri, Puig, Ilaix, Ansu… son a la coa amb 4, 3-2 milions o menys.

El pròleg de la temporada que tot just ha de començar està marcat per l’adéu de Messi. Es evident que l’absència de l’argentí genera por i que els aficionats no estan precisament entusiasmats, però no toca altre remei que mirar l’immens buit que deixa com una oportunitat.   

Per una banda l’època post- covid i post- Messi, obre la possibilitat fer net el vestidor dels que guanyen doblers a boldrus i no donen rendiment al camp, i per l’altra sortir de la roda de l’incessant creixement pressupostari per fer front a la massa salarial. 

Els immensos recursos que es dedicaven a figures, cracs i galàctics, poden ser per acabar amb la desigualtat extrema, en tots els Clubs la plantilla ha de ser sostenible i amb menys diferències salarials. 

Mostrar respecte a tots els membres de la plantilla de manera que no hi hagi el carrito del pescado, pot tenir repercussió a efectes d’eficiència. Els golejadors guanyen partits, però els equips cohesionats guanyen campionats.

Ferran Andreu. Entrenador

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*