Toc d’Esperó: Hem anat a Veure … CCE St. Lluís- Independiente
Es indiscutible que tothom té tot el dret a jugar com pugui i com vulgui. Fer el servei de porteria sense que el baló surti
de l’àrea, és una opció de futbol tècnic. Ara bé, si la teva defensa és insegura amb el baló als peus, sembla prudent
no posar en joc el baló en curt, sinó ets tu mateix qui crees situacions de perill en les proximitats de la teva porteria. Perquè no treure en llarg, al mig camp i evitar situacions delicades?
Dic açò per que l’Independiente havia disposat en la primera mitja hora d’un 1contra 1 i d’un bon xut creuat, dues bones ocasions que la portera Estefa salvà de forma magistral, aguantant a Ana la ràpida davantera palmesana en la primera, i amb una àgil estirada a terra en la segona.
No duien el partit malament, fins que la pressió d’Andrea provocà l’evitable error de la defensa i de la portera i acabà
en el primer gol marcat per Ainhoa, esguerrant el bon inici del partit de les mallorquines.
El CCE St. Lluís és reconeixible pel seu futbol dinàmic, fidel a la filosofia de que per guanyar has de jugar bé. A demès,
a la grada arriba el coratge amb que juguen.
El joc de l’equip descansa en la paret mestre, formada per la portera Estefa que a més de bones intervencions aporta el joc amb els peus. La central Zaira ordena la defensa, dona sortida al baló i marcà un bon gol rematant un córner. Un exuberant mig camp, amb Clara futbolista complerta, que ens oferí un repertori de bons pases i dues assistències de gol,Paula i la incansable Àfrica que marcà un golàs de potent xut en paràbola des de fora l’àrea i desequilibrant en bandes amb Ainhoa i Ariadna. A dalt Irene continua amb la seva qualitat i instint golejador. Amb excel·lents gregàries, algunes molt joves, tot comptat i sumat fa un bon conjunt en el que ningú desentona.
Tot i que l’Independent marcà el 2-1 de penal, el resultat no perillà en cap moment. El 3-1 marcat per Estefa –ara amb
la seva indumentària de màxima golejadora-, afectà les de Camp Redó. En la darrera part del partit els gols caigueren
un rere l’altre i podien haver estat més de no ser per les intervencions i una espectacular estirada d`Helga.
Els dos esplèndids gols des del balcó de l’àrea d’Irene, un amb un toc suau de vaselina i l’altre col·locant el baló de
falta directe, van ser el preludi que desfermà l’emotiva celebració pel campionat i l’ascens.
Aquest equip ha aconseguit obrir-se camí i ho han tornat a fer, han ascendit a Categoria Nacional. Ara el baló es
trasllada del terreny de joc als despatxos i a partir de males experiències ja superades, fora bo que el futbol jugat per
dones tingui un suport molt mes consistent.
El Club ha fet públic que acceptarà l’ascens. Fora bo comptar amb el recolzament unànime tan dels estaments
esportius,com de l’Ajuntament i el Consell, que tenen l’oportunitat de fer efectiu el seu compromís amb la igualtat.
L’equip femení santlluiser es converteix en referent. Tot i els difícils temps que corren, s’obre l’interrogant de si
rebran més atenció mediàtica i que estan disposades a fer les firmes comercials, per incorporar-se de patrocinadors.
Creuran en el futbol femení o ningú hi posarà un cèntim?
Superades dues dècades inicials d’arrencada, es tracta d’encetar una nova etapa, la del futbol femení modern, elegir entre subsistir o apujar el nivell, tenir rellevància i consolidar-se com una opció real per a Clubs i aficionats.
