Toc d’Esperó: Un equip espanyol?… que fa Història
El Comitè d’Entrenadors de Balears organitza oberts als menorquins “Diàlegs amb Entrenadors”, interessants i didàctiques ponències-col·loquis amb tècnics professionals com Raúl Casany o Gustavo Siviero, on expliquen sense embuts els seus mètodes de feina. Dilluns la ponent fou Maria Pry amb 12 anys d’experiència a Betis, Sevilla i Levante.
L’actual preparadora llevantina amb passió i amb un parlar fàcil d’entendre, explicà des de la pre-temporada com a font de coneixement i introducció a l’esforç, passant pel treball setmanal i la tecnologia que utilitza, fins aterrar amb minuciositat als exercicis en funció de l’adversari. Tot un llibre obert a disposició dels assistents.
Constata que amb la professionalització de les futbolistes els avenços han anat molt ràpid. El seu staff el componen cinc
persones, afavorint la millor preparació i també la fan a ella millor entrenadora.
No esquivà la pregunta sobre el poc nombre de dones que hi ha a les banquetes. Pensa que en cas de dubte l’elegit és un home. La reclamació seria “Que siguem elegits o no, per les nostres capacitats, no per ser homes o dones”. La pressió de la competició la suporta amb normalitat, de fet creu que les grans derrotes patides en la seva carrera l’han obligat a superar-se.
En aquest aspecte, el d’enfrontar-se a les derrotes de manera creativa, les futbolistes del Barça han tancat en la Champions un cercle virtuós, que es va encetar el 2012 quan perdien 7-0 amb l’Arsenal, va seguir amb l’eliminació en dues semifinals i el 2019 quan perdien la final 4-1 contra el Lyon.
Diuen que desprès d’aquell frustrant fracàs reunides a l’aeroport mateix, van decidir tenir més compromís i mes dedicació per tornar a ser finalistes.
Una cosa es viure del futbol i un altre ben diferent és ser professional al 100% . Les futbolistes del Barça son la secció que
més entrena del Club, amb dobles sessions, entrenaments individuals i disciplina en l’entrenament invisible. Es el plus que et pot fer campió.
Per la seva part el Club no ha anat amb mitges tintes. Ben orientat ha consolidat la competitivitat de la plantilla amb
reforços com les golejadores Hermoso i Hansen o pagant traspassos per León o Martens.
Important també el fet d’entrenar a la ciutat esportiva, tenir el mateix servei mèdic, els nutricionistes i entrenadors personals, que té el primer equip i cabdal l’estructura del futbol formatiu femení paral·lel al masculí, amb equips en cada categoria, el Barça B en la de plata i de l’Aleví fins a Juvenil.
El camí es va aplanar definitivament amb el patrocini de la multinacional americana fabricant d’eines Stanley Black &
Decker, amb una aportació de 3,5 milions per temporada, que fa a la secció autosuficient.
Emperò el Barça és una excepció, l’entrada de recursos al futbol femení és amb comptagotes. Enmig de tota aquesta demanda de doblers, les televisions tenen un paper cabdal amb la compra dels drets dels Clubs i també tenen un paper propagandístic, per atreure empreses que vegin futur a donar publicitat a les seves marques en un esport en creixement com es el futbol femení.
Les Finals de les grans competicions son l’escenari promotor perfecte. Idò la primera Champions en la història del futbol
femení espanyol no va ser transmesa ni per TV1, ni pel canal temàtic esportiu TD.
No s’entén que una cadena pública escatimi una promoció comercial i esportiva, que beneficiaria precisament als modestos com Tacón, Granadilla , Santa Teresa o Logronyo… .
Si el màxim referent, si la cara visible del futbol femení fossin Real Madrid o Atlético, les coses anirien de manera ben diferent. Les tertúlies, els informatius i les retransmissions haguessin estat duradores i apoteòsiques.
