Fa mal fer Feina

Caratula Pase despero
Compartir

Diuen que als pots petits hi ha la bona confitura i en aquest cas es ben cert. He trobat a la Biblioteca Pública de Maó un llibre menut,

“L’Abandonament de la pràctica de l’esport en edat escolar a l’illa de Menorca”, del Departament de Cultura del Consell. Un estudi clar i net, una bona eina per entendre el transcurs de l’activitat esportiva des de les edats primerenques, fins a l’abandonament La investigació de camp dona abundant informació de per que al·lots/es i adolescents s’apunten a un Club o activitat. Uns ho fan per decisió pròpia, a altres els agrada entrenar, a molts els ve de grat superar-se i competir. A mes, donen raons com evadir-se i desconectar,que l’esport els fa sentir be o adquirir beneficis psicologics com una major autoestima i autoconfiança.

Els que parlen del seu renunciament atribueixen la culpa de la seva abdicació a dificultats per compaginar l’esport amb els estudis, a l’ avorriment o a tenir altres activitats com a prioritàries. També argumenten que no hi tenien amics, no els agradava la competició o que es sentien poc valorats.

Tenint com a base les abundants dades exposades, els autors completen la seva exploració suggerint “fer cas a l’opinió del Joves” i fan un nou plantejament de la Formacio esportiva amb tres parets mestres. Que s’adapti a cadascuna de les edats, que la Formació sigui Integral unint l’esportista-persona i aconseguir l’adhesio a l’esport integrant els hàbits
saludables i la concienciacio dels que son perjudicials per a la salut.

En conclusió, un libret recomanable i convenient que caigui a les mans de Presidents/tes, directius, entrenadors, responsables de l’esport, pares i mares, per intentar saber que es el que no hauriem de fer.

Fidelitzar els joves de manera que sigui un gust entrenar amb intensitat durant hora i mitja, dues, tres o quatre sessions i despres el partit del cap de setmana i açò al llarg de tota la temporada i durant váries temporades seguides, sense tenir baixes es una tarea complicada. 

Abans de la pandèmia i en època de bonança ja es constatava un abandonament del 57% coincidint amb els anys de l’etapa d’ESO, avui en els temps que corren, es encara mes laboriós Des del Març pasat al aplicar les mesures de seguretat aconsellades pels experts sanitaris, mantenir el Principi de la Continuïtat no ha estat factible.

La dinàmica entrenaments-partits-competició que manté motivats als esportistes i que augmenta la confiança en la feina del dia a dia, ha estat intermitent.

Entrenar i preparar-se en esports d’equip evitant accions en les que hi hagi contacte físic com el marcatge o mantenir la distància de seguretat en les lluites pel baló no es senzill.

Com en qualsevol altra activitat la monotonia no agrada a ningú. La varietat d’exercicis es motivant i fa prendre gust entrenant. Els joves son els primers en entendre que ara la pluralitat d’exercicis no es factible, no toca altre remei que acceptar i seguir de bon grat les normes i protocols.

Esperem que la maldita pandèmia i els seus devastadors danys no facin augmentar la desafecció i el nombre de renúncies esportives.

Veig as Diari que si es donen les circumstàncies adequades el futbol Regional, el Futbol Base i el Benjamí, tornaran a la competicio el 6-7 de Març. Veure llum al final del túnel, la sensació de que l’aturada no s’allarga mes, acó si que es una bona notícia!

Ferran Andreu. Entrenador

Article publicat a n’Es Diari

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*