Tir Lliure/ La Factoria Vermella segueix sumant èxits a les seves vitrines
Tir Lliure
La Factoria Vermella segueix sumant èxits a les seves vitrines
Per Xus Rotger
Els anys passen, però hi ha coses que no canvien. La fàbrica vermella de Sa Sinia de Costabella, sempre està present en la part alta de totes les classificacions. Anys amb més facilitats, anys amb més dificultats, però sempre en primera línia.
Com a mostra només cal mirar la categoria Júnior, un any més, els dos equips de l’entitat que presideix Paco Franco, estaran presents a la Lliga Balear Júnior. La prova que amb el pas dels anys la feina segueix donant els seus fruits, la llista de títols dels darrers anys és interminable.
Recordada és aquella generació, que se la va denominar «Júniors de Oro», però no va ser una generació espontània. Any rere any, tant en femení, com en masculí, el CD Alcàzar demostra que segueix essent una de les millors pedreres de l’Illa, treient, generació rere generació, equips guanyadors, amb el permís d’equips com el Boscos, que els darrers anys s’està mostrant com un referent al bàsquet insular, i a on s’estan fent molt bé els deures amb ses joves promeses de l’esport de la cistella menorquina.
Factors n’hi ha molts, la situació del Pavelló, és, sense dubte, un reclam perquè els fillets i filletes es decantin per vestir de vermell. El bot del vell Padre Petrus a Sa Sinia de Costabella va resultar determinant en el creixement del club, amb, probablement, la millor instal·lació de Menorca per fer feina amb la pedrera. D’aquesta quantitat de jugadors, en surt la qualitat, és evident, però si aquesta qualitat no va acompanyada d’una nòmina d’entrenadors i monitors qualificats, que tenguin clar el que tenen entre mans, no es treuen resultats a mitjà termini. Ells són, en gran part, els culpables dels èxits vermells.
Luís Arbalejo, actualment al Bàsquet Zaragoza, va aportar una visió més «professional» i preparada dels seus entrenadors, i va impulsar una línia que ha perdurat amb el pas dels anys. Els següents Coordinadors han donat el seu toc i la seva empremta al club, han posat els seus mètodes i marcat la linia de feina a fer, que ha fet que any rere any s’Alcàzar segueixi essent un referent al bàsquet menorquí.
Entrenadors de tota la vida del club, com en Toni Perelló o en José Luís Alonso, han continuat i s’han adaptat als nous temps i són un valor segur. Enguany s’ha reforçat l’àrea tècnica amb la incorporació d’entrenadors com Jorge Acero i Álvaro Fuentes, a més d’estar ben acompanyats per altres joves entrenadors i monitors, que asseguren ser el relleu generacional a les distintes banquetes vermelles. Tots ells, capitanejats ara, per en Rubén Pascual, són els culpables de tenir a s’Alcàzar a sa primera línia del bàsquet menorquí i balear, essent ja un clàssic de la Lliga Balear Júnior.
Afortunadament, avui en dia, tots els clubs, a la seva manera, amb ses limitacions que pot tenir cada club i cada poble i amb els seus mètodes, procuren i aconsegueixen fer una gran feina amb els esportistes. De tot això en surten beneficiats els joves jugadors i jugadores de sa nostra illa. Només cal veure s’aposta dels clubs per estructurar sa cantera. Més prest que tard aquesta feina es veu recompensada. I amb aquest tema, probablement, s’Alcàzar va esser el qui va apostar primer per potenciar el treball amb la seva pedrera.
