Tir Lliure/ No creïn un gegant amb peus de fang
Tir Lliure
No creïn un gegant amb peus de fang
Per Xus Rotger
S’està xerrant, i molt, almenys en l’àmbit de premsa i de carrer, de donar passes per fer créixer el projecte del Bàsquet Menorca. El cessament del seu entrenador, Joan Martínez Escala, és una declaració d’intencions, en aquest aspecte.
Desde les xarxes socials del Bàsquet Menorca, es diu obertament que l’objectiu és un dels dos primers llocs de la classificació, i darrere s’amaga la intenció de, tard o prest, jugar a la LEB Plata. És més, es xerra de la possibilitat de solicitar plaça a aquesta categoria, si no es puja esportivament.
Però la meva reflexió és la següent. Està preparat el Bàsquet Menorca per assumir aquest ascens? No em d’oblidar que el nou club s’ha estalonat, fins ara, en l’estructura del CCE Sant Lluís, una estructura, que tot i estar carregada d’il·lusió i ganes de fer feina, és totalment amateur. Amb l’independència del nou club, gairebé es partirà de 0.
És convenient, amb una estructura de club inexistent, fer el salt ja? Sincerament, tot i que som el primer que vull veure bàsquet de qualitat a la nostra illa, crec que no. Pujar a la LEB Plata ja, seria començar la casa per la teulada.
L’il·lusió que es desprèn de Miki Ortiz i Oriol Segura, caps visibles d’aquest Bàsquet Menorca, és inqüestionable, però insuficient per afrontar un projecte d’aquestes característiques. Cal fer feina, i molta, primer en muntar una estructura de club, clarament definida, amb 8-10 persones, que tenguin clar quina és la seva feina, i que, a la vegada es crei una estructura econòmica sòlida, que doni estabilitat al club. Només així aquest projecte podrà tenir llarg recorregut. Si no, es corre el greu risc de crear un gegant amb peus de fang, que acabi per enfonsar-se definitivament.
Un any més a EBA no és un drama, és una oportunitat de seguir creixent, creant aquesta estructura, de forma escalonada, que asseguri una bona cimentació, per una casa que es vol fer gran.
No comencem la casa per la teulada.
P.D.: El pas d’anar al Poliesportiu de Maó és un més, dins aquest creixement, que sense dubte dóna més comoditat als espectadors, però va ser un èxit a mitges. Segons dades del club, unes 400 persones van assistir al derbi. Recordem que l’anterior partit jugat a Maó van ser més de 600. El bon temps i la fira del camp van poder influir en la baixa assistència, però a ningú escapa que declarar el dia del club va influir, i molt, en l’assistència de públic al partit. Cal fer una reflexió seriosa i veure si feim caixa, recordem que els socis pagaven 5 euros i l’entrada general valia 10 euros, o volem veure una gran entrada al Poliesportiu. Potser la caixa hauria estat millor si només els no socis haguessin pagat els 5 euros que es venen pagant al llarg de la temporada.
Risoabraçada amics lectors
