Tir lliure/ A Calós alguna cosa s’està fent be
Tir lliure
A Calós alguna cosa s’està fent be
Per Xus Rotger
De vegades ens oblidam de les competicions dels més petits, d’aquelles que no surten a la premsa, d’aquelles que no disposen d’una finestra que els situï en el mapa mediàtic. Futbol de tercera i juvenil, bàsquet EBA, Primera Balear i Júnior Inter-Illes copen les poques planes esportives que tenim avui en dia a Menorca.
Problemes evidents d’espai fan que la resta quedi silenciat, deixant de banda els resultats setmanals que surten per premsa. Aquesta falta d’espai fa també que la feina que es fa a les pedreres de la nostra illa no surti reflectida, i en certa mesura passi desapercebuda. Tradicionalment, Alcàzar ha assaborit en forma d’èxits esportius, la feina que es fa des de fa anys a Sa Sínia de Costabella, però avui vull destacar un altre club.
Donant una ullada a les competicions menors, amb les classificacions es veuen coses interessants, que mostren una feina ben feta. L’exemple està a la Copa Cadet Masculí. Una competició i una categoria, que seguim des d’aquesta setmana a deportesmenorca.com, que està de lo més interessant de cara a la resolució del títol.
Boscos i Alcàzar, un escaló per damunt dels demés, lluitaran per quedar primers en les pròximes tres jornades. Una competició que mostra, una vegada més, que a Calós alguna cosa s’està fent be els darrers anys, de la mà d’en Jordi Anglada, s’estan recollint els fruits de la feina feta els darrers anys. Els júniors a Inter-illes tenen per darrere un altra generació que els hi puja amb força, i que lluita, de tu a tu pel primer lloc, amb el sempre present, Alcàzar.
Però és que si davallem un escaló més, ens trobam al Boscos com a primer, també lluitant amb l’Alcàzar pel títol a Infantil. Açò demostra el talent que hi ha a la factoria de Calós, però talent no ho és tot, fa falta que a aquest talent se li uneixin treball i constància, i d’açò es demostra que n’hi ha a Ciutadella.
El Boscos està en disposició de dominar tres categories, com la Júnior, Cadet i Infantil, clar està, amb el permís de la factoria de Sa Sínia de Costabella. Caldrà veure si a mig termini açò es tradueix en el fet que un equip Sénior torni a jugar a Calós, algo que, de momento, sembla que no els hi lleva la son a Ciutadella. I en femení comença a passar algo semblant, la feina comença a donar els seu fruits a les categories inferiors de l’equip salesià, la llavor sembrada ja germina i lideren les competicions Mini i Infantil, pel que els hi assegura un gran futur.
Tota aquesta feina d’aquests anys, ès un mirall que posa a la pedrera del Boscos com un exemple a seguir, un exemple de feina, de constància, de sacrifici, de començar des de 0, però amb una idea clara del que es vol a llarg termini.
Açò si, no volem oblidar altres pedreres, com Alcàzar, potser la primera gran pedrera que es và estructurar a Menorca, que sempre hi és, o Sant Lluís, que està treguent el cap a base de feina i més feina.
Aquest és el camí si volem un bàsquet potent a l’illa, fer feina amb la base, amb els fillets i filletes que pujan des de les categories més petites, i quan estic xerrant de fer un bàsquet potent a l’illa, no estic xerrant de categories d’elit, em refereix-ho a fer competicions atractives, anivellades i que quan es surti a competir a Mallorca, passi el que passa aquesta temporada amb l’Inter-Illes Júnior, Boscos i Alcàzar lluitant de tu a tu amb els equips mallorquins. I de pas, ajudarà a augmentar el nombre de fillets i filletes amb fitxa federativa, que, sobre tot, al bàsquet femení, falta fa.
Risoabraçada amics lectors
