Pase d’esperó/ L’Unió compleix anys

Caratula Pase despero
Compartir

Cabecera Pase desperoL’Unió compleix anys

Unió Temp 1951-52 Gentilesa de la família Morlà Pons
Campionat Nacional de Lliga Tercera Divisió. Grup Tercer. Temp. 1951-52 Primer any en Tercera. Gentilesa de la família Morlà pons.

Mitjans dels anys seixanta. Dos al·lots juguen al carrer, un senyor inquiet guaita a la finestra: “aneu al Club a veure com ha quedat l’Unió i us donaré una moneda grossa de 2,50 per hom”. Corrents es dirigeixen cap al carrer Isabel II, quan arriben al local social el passadís, la sala de trofeus, el bar –que és al primer pis- i   l’oficina són plens d’aficionats. Donant colca empenta entren al despatx i arriben a primera fila.

Al darrera de l’escrivania tres directius i a un costat un enorme i essencial telèfon negre, del que tothom espera que faci el seu so característic rebent la cridada del delegat de l’equip. Dues o tres falses alarmes, eren socis demanant pel resultat. Torna a sonar, es fa el silenci, el directiu escolta, la conversa es curta i penja: Hem guanyat 0-1, però el Manacor ha jugat molt brut i han romput la cama a nen Melgar… .

Com és que uns Clubs han fidelitzat, tingut pendents a milers d’aficionats i han mogut la passió dels pobles? Quines condicions favorables es donaven en la societat perquè el futbol arribés a tenir tanta dimensió en la vida quotidiana dels maonesos?.

Poc s’ho pensaven els fundadors del Mahón F.C. quan el futbol es jugava en descampats,places i carrers.  Nascut  en la Secció d’Esports de l’Ateneu, emparats pels vents lliberals, rodejats de tertúlies i de vida cultural, on es donava tanta importància a la formació intel·lectual com a la part física aportada pels esports.

Poc temps desprès mudaren el seu domicili a la Casa d’Es Poble gestant el F.C. Mahones, que fusionat posteriorment amb el Seislan F.C., donà a llum la “Unión Sportiva de Mahón” el 17 de Novembre del 1922, inscrit el 29 del mateix mes (com relata Deseado Mercadal Bagur al seu magnífic llibre “El Juego del futbol en Menorca”) essent el primer president el Sr. Ramon Bustamante.

El 1924 per medi d’accions subscrites per un bon nombre de socis es compren uns terrenys al carrer San Carlos incrustat en el barri popular i obrer de ses tanques del Carme. La compra del camp per accionistes suposà un valuós patrimoni pel Club.

Els temps de postguerra foren difícils per l’entitat, que lligada al republicanisme i al món obrer, patí les represàlies franquistes. Al llarg de la seva historia el Club ha donat cabuda a persones de totes les ideologies i pensaments. Però es cert, que per alguns en el rectangle de San Carlos l’equip jugava a colca cosa més que futbol, representant unes idees prohibides. Aquest doble sentit es donava també a l’excursió que durant anys es celebrà l’1 de Maig.

Superat aquest penós període vingué l’època daurada del Club amb l’ascens a Tercera Divisió la Temp. 50-51, en la que milità fins a la 73-74, jugant la lligueta d’ascens en sis ocasions. En aquests anys cada jornada del Calendari els estrets carrers que eren itinerari en direcció al Camp, s’inundaven amb una gentada que com una celebració acomplia el ritual d’anar al futbol.

El pas de vila a ciutat, el desenvolupament industrial amb la presència de bon nombre d’empreses i treballadors, el creixement demogràfic… va ser el context beneficiós pels moments àlgids de l’entitat.

Els anys posteriors ja son història contemporània. Significar L’ascens a Tercera la Temp. 1988-89 i la recuperació de la llibertat esportiva en que desprès d’un llarg contenciós l’Unió tornà jugar en totes les categories. A dia d’avui, és una entitat sòlida i preparada pel futur.

Habitual espectador sempre hem va impressionar la immensa càrrega emocional, tan en les derrotes com en les victòries o com a la porta d’entrada els socis mostraven el carnet amb orgull.

Presidents, directius, delegats, entrenadors, massatgistes i utillatge, cuidadors del camp, futbolistes formats a la casa i els vinguts de la península, socis i aficionats, l’Unio ha estat durant 93 anys fruit de la feina, empenta i il·lusió de molta gent.

A més de l’extraordinari palmarès no podem oblidar la immensa dimensió social, ja que ha format part de la vida de les famílies afavorint la socialització de milers de maonesos.  

Tots els que hem tingut la bona sort i ventura de tenir en la nostra vida, una meravellosa època en que vam ser futbolistes, ara ens toca posar en ordre l’arxiu mental ple a vessar d’anècdotes,companys, noms, partits, sentiments, jugades,èxits i fracassos. Recordar es reviure! Felicitats a tots els unionistes i que sigui per molts anys!

                          Ferran Andreu. Associació de Veterans de l’Unió.

Campionat Nacional de Lliga Tercera Divisió. Grup Tercer. Temp. 1951-52 Primer any en Tercera. Gentilesa de la família Morlà pons.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*