TIR LLIURE
Els ‘Pequecracks’ em recorden que el bàsquet pot ser meravellós
Per Xus Rotger
El mon de l’esport en general, i del bàsquet en particular, està rodejat per la pressió d’un resultat, d’una pilota de partit que entra i ens dóna la glòria d’una victòria o se surt de la cistella i ens davalla a l’infern de la derrota.
El Made in Menorca és el clar exemple, la temporada passada a l’infern de la derrota i aquesta en la glòria de la victòria, tot hi la darrera derrota Calvià.
Però aquest esperit competitiu no afecta només a una categoria superior, de ben petits ja inculquem els valors de la competició i, pot ser, li donem massa importància a un resultat, a un títol, a un darrer lloc a la classificació…; en edats en les quals el de menys hauria de ser un marcador determinat.
Des de fa 2 temporades segueixo les evolucions d’un grup de fillets i filletes en edat d’iniciació, entre les quals es troba la meva filla. Com els va batiar la seva entrenadora, Toñi Soler, son els ‘Pequecracks’. Cada 15 dies s’organitzen trobades entre dos equips, fent 3×3 a mitja pista. Aquí trobo la meva dosi de l’antídot de l’esperit competitiu, només veig com evolucionen trobada rere trobada, entrenament rere entrenament. L’important a aquestes trobades és veure com s’ho passen de be els ‘Pequecracks’, sense pensar si guanyen o perden. Es respira una aroma a bàsquet pur, bàsquet de germanó, bàsquet sense marcador, sense la pressió dels pares, dels companys, dels entrenadors; bàsquet inocent, si, però net i clar com l’aigua.
Malauradament aquests fillets i filletes a poc a poc perdran la inocència d’aquesta categoria i aniran coneixent l’esperit de la competició, és feina d’entrenadors i pares inculcar un esperit competitiu sa i respectuós amb tots els qui envolten el bàsquet, companys d’equip, entrenadors, jugadors, rivals i àrbitres. Només així aconseguirem un futur bàsquet allunyat d’incidents no gaire llunyans en el temps. Faguem entre tots que aquest esport que es diu BA-LON-CES-TO, sigui meravellós.
Mentres tant jo seguiré assistint a aquestes trobades, els ‘Pequecracks’ em faran oblidar la competició, el resultat, la victòria o la derrota. Ja arribarà diumenge i tornarem a impregnar-nos de la competició implacable, aquella en la que, per exemple, ens diu que avui el Made in Menorca ha perdut.
Però recordem, en la victòria i en la derrota, el bàsquet pot ser meravellós, depèn de nosaltres que ho sigui.
Visca els pequecracks!!!