Real Madrid 0 At. Madrid 1
Com pot ser que la Final de la Champions, el torneig de Clubs més prestigiós i selecte que es juga en el planeta Futbol, amb enormes interessos esportius i descomunals beneficis econòmics, la guanyi l’equip que ha marcat el seu gol en situació de fora de joc i que la perdi el que va anotar un gol legal?
Un dels manaments del Reglament és que l’infractor no en surti en cap cas beneficiat d’una jugada antireglamentària. Podent evitar-ho, perquè no s’utilitza una maquinària tan adequada com l’Instant Replay?
Ja fa temps que la tecnologia va envair el món de l’esport i del futbol. En l’entrenament el Pulsòmetre calcula paràmetres fisiològics, de manera que els metges poden apreciar l’esforç desenvolupat o com s’arriba de reserves al final del partit.
Tot el material i tot l’equipament esportiu estan en constant evolució cercant la millora del rendiment i l’excel·lència esportiva. Des dels guants dels porters, que no rellisquen o la roba, còmode i transpirable.
Centres d’investigació dissenyen calçat amb plantilles instrumentades segons la petjada i les pressions exercides pel peu per prevenir lesions.
També tenim Programes Informàtics als que no se’ls hi escapa res ni un fil. Capten matisos del joc, fan anàlisis i estadístiques al detall de tots els jugadors minut a minut.
La comunicació per micròfons entre àrbitre i auxiliars o l’esprai per les barreres també han estat una millora. La tecnologia no és per fer l’arbitratge més còmode, sinó
més perfecte. Aquest es el potencial de les tecnologies, reduir els errors humans.
Entrenadors, futbolistes i àrbitres accepten amb naturalitat i de manera espontània, la simbiosis amb les noves tecnologies. No succeeix el mateix amb els membres de la International Football Association Board, organisme encarregat d’aprovar la utilització de la tecnologia, però caparruts bona part dels seus membres enreden la voga i en son reticents No els agrada -diuen- una intromissió modernitzadora, que pot fer perdre l’idealista sabor a futbol autèntic, aquell en que l’equivocació del col·legiat forma part del joc.
Un altre modificació per a mi improrrogable, afecta a la norma que castiga una mà involuntària formant part de la barrera, amb una triple sanció. L’arbitratge necessita regles clares sense complicacions,no enunciats que emboliquen la troca amb terminologies com “ataque prometedor”,si el baló va a porteria serà groga i si la barrera és al darrera del punt penal serà vermella, per ocasió manifesta de gol.
Es una extralimitació sancionar una acció del joc inconscient i instintiva amb la pena màxima, afegir l’expulsió i per si no en tenies prou, tens la sanció pel pròxim partit, és senzillament tirànic. En aquest cas, si apliques el Reglament comets una injustícia i sempre esperes que l’àrbitre assenyat serà desobedient i no l’aplicarà.