Caratula Pase despero
Compartir

Cabecera Pase desperoUn sarg vell pels fitxatges

Arsène Wenger és des del 1996 entrenador i director tècnic de l’Arsenal. Aquesta longevitat en la direcció esportiva és impensable en cap club espanyol i més amb la premissa de que en aquest vint anys només ha guanyat 6Títols.

Va ser pioner introduint canvis en la forma d’entrenar, en la dieta dels futbolistes i en fer-los menjar en les instal·lacions del Club. Però els dirigents i aficionats el valoren també per altres mèrits, que li han donat una excel·lent reputació.

La faceta en la que més ha destacat el tècnic francès, és en la d’estar a l’aguait, vigilant d’amagat el futbol base mundial. Ha demostrat ser un visionari amb capacitat per descobrir i fitxar diamants en brut quasi desconeguts, desenvolupar el seu talent i traspassar-los desprès. Déu n’hi do els milions que ha fet guanyar al club amb Fàbregas,Van Persie,Vieira, Anelka o Weah…. .

 Wenger té traça i sap fer les coses bé per seduir a les joves promeses i esvair els dubtes dels pares. Conten que tot va segons un protocol habitual:Viatge a Londres, futbolista i familiars son esperats a l’aeroport i traslladats a les instal·lacions del Club. Donada la benvinguda es desplacen a les vivendes dels joves futbolistes, als camps d’entrenament, als serveis mèdics i a les sales de recuperació.

En les oficines i mentre reben explicacions del funcionament intern, algú empeny la porta, és Arsène en persona, complimenta als pares, saluda al futbolista i li diu: “ja tenia moltes ganes de veure’t aquí”, Comenta haver vist vídeos seus confeccionats pels serveis tècnics i explica colca detall de partits concrets. Per si no en tenien prou assegura que li farà un seguiment i que entrenarà amb el primer equip. Es evident que el futbolista i els seus pares queden impactats i amb bona disposició per signar el contracte.

Aquest és un testimoni de com son els modes i les maneres de fer en el futbol que mou fortunes. A Menorca en un context absolutament diferent, les coses funcionen de manera distinta, sense tantes finors  tots actuem baix la doctrina de que per tal de fer un fitxatge “tot val”.

 A vegades potser és un delegat d’equip, altres un ajudant, un directiu o un entrenador mateix, que domina l’art de saber tirar la pedra i amagar la mà,expectant observador de qui és titular indiscutible o qui juga poc, qui està a gust i satisfet en el seu equip i qui està trist i infeliç. Pot succeir que aquest sarg vell “trobi” un futbolista i li demani: estàs content en el teu club? Si el jugador es mostra receptiu, li deixa caure: Amb noltros jugaries sempre i en la posició que més t’agrada… .

En la pretemporada pots donar per tancada una plantilla i pensar que disposes de prou efectius. Avui en dia has de fer previsió de probables baixes, provocades per la feina de captació d’altres clubs.

La legislació permet durant la temporada el traspàs de jugadors, atorga la possibilitat de resoldre conflictes, un mal servei esportiu, problemes de convivència o l’ incompliment de compromisos.

A demès l’Ordenament Jurídic dona especial protecció al menor garantint els seus drets en situacions d’abús, excessiva pressió per guanyar, dopatge, estrés psicològic o emocional…

La finalitat del reglament no és en cap cas el canvi de club per evitar l’esforç, per comoditat, ni per facilitar la falta de compromís.

Com  hem deia una mare “ens sentim enganats, li havien dit una cosa i ara és un altre, però acabarà la temporada, noltros si que complirem la paraula donada”.

                                                Ferran Andreu. Entrenador.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *