Toc d’Esperó: Ser entrenador, feina d’homes únicament?
Sarina Wiegman entrenadora de gran prestigi, ara destaca al capdavant de la selecció femenina anglesa. El seu nom ha sonat como candidata a dirigir equips masculins, la mateixa Federació Anglesa va fer saber que Sarina estava entre els elegits per liderar la masculina. Una llàstima que no es fes realitat, hauria estat un referent de reso universal.
Vostè que prefereix pel seu Club, un mal entrenador masculí o una bona entrenadora femenina? Elegiríem al millor sense tenir en compte si és home o dona? Si és una entrenadora que ha demostrat la seva capacitat, prepara els partits a consciència, té grans coneixements tàctics, aconsegueix inculcar la seva visió de joc als futbolistes i lis treu el màxim rendiment, no hauria de importar el seu sexe.
La realitat és que encara que una dona es mereixi el 100% de credibilitat, la cultura tradicional del Món Futbol, incrustada com una pitjallida no dona opció, el càrrec d’entrenador es segueix vinculant als mascles. En els paràmetres habituals de l’Esport Rei es considera que un home és apte per entrenar indistintament un equip masculí o femení, de fet, el futbol jugat per dones no està majoritàriament entrenat per elles, ni fer-hi prop. Dels 16 equips de la Lliga Femenina, només dos tenen entrenadores, Irene Ferreras al Granada i Sara Monforte a l’Espanyol. L’entorn més favorable va ser la Temp. 2022/23, quan fins a sis dones van ocupar les banquetes. Només en els darrers temps el càrrec de seleccionador ha estat ocupat per fèmines: Montse Tomé i Sonia Bermúdez.
El planeta futbol tradicionalment s’ha distingit per un context viril, és molt difícil que vegem una entrenadora al futbol masculí, però de manera puntual ja hi hagut una primera vegada. Quan faltaven 5 partits per acabar la Bundesliga i amb l’objectiu d’aconseguir la permanència el Unión Berlín nomenà a Marie-Louise Eta com entrenadora. Ha sigut la primera dona a comandar una plantilla de futbol masculí en totes les competicions més importants del Món, una situació mai vista. Des del club expliquen que el seu nomenament “S’ha viscut como un procés natural, coneixem el seu curriculum i la seva feina…” Es a dir, l’històric club va prioritzar a la persona que podia fer-ho millor, ja fos home o dona.
L’univers futbolístic alemany estava pendent dels primers resultats. Eta encetà el seu cicle amb dues derrotes, es clar, van aparèixer les crítiques i també lamentablement desagradables comentaris sexistes. El club va sortir en defensa de l’entrenadora. L’onada de catastrofisme i prejudicis encara va augmentar amb l’empat contra el Colònia. L’entrenadora deixà la seva empremta canviant la tradicional defensa de tres del Unión Berlín, per una de quatre, aconseguint dues victòries seguides i salvar-se del descens.
Marie Louise sempre va ser l’única dona als cursos superiors d’entrenador. Si les dones volen avançar i sortir dels límits establerts han de ser quantitat amb titulació. Si destaquen, entrenar homes o dones serà la seva decisió.
