Toc d’Esperó: L’activitat Física i l’Esport, no tenen noms de carrer
A Sant Llorenç des Cardassar hi ha el carrer Rafel Nadal, en reconeixement a les seves accions solidàries envers la localitat. A Manacor la seva ciutat natal, l’hi plantaran una estàtua com a mostra d’estima i admiració, per les seves gestes i èxits esportius.
Si no vaig errat, en els nomenclàtors dels municipis de Menorca no hi ha carrers amb nom d’esportistes rellevants. No n’hi ha cap, ni atleta, ni jugador, ni corredor, que tingui la distinció honorífica que significa una via dedicada en la seva localitat.
Els noms de les avingudes, places, carrers, camins o passejos dels nostres pobles no ho son de forma fortuïta, sinó que brollen de la nostra història i les nostres senyes culturals. Una bona part de les plaques situades als cap de cantons tenen caràcter commemoratiu, evoquen personalitats amb valors exemplars, que es consideren importants per a la col·lectivitat i com a tals, es poden entendre com una declaració tan de notorietat, com de gratitud.
El llistat de carrers actual és una prova evident de la mentalitat patriarcal que ha estat dominant, ja que aquest és fonamentalment masculí. L’avenç cap a la Igualtat anirà corregint l’absència de les dones en el nom de les vies públiques. Així ho va fer l’Ajuntament de St. Lluís amb Teresa Pons Cardona, essent el primer carrer que fa esment d’una dona.
Evidentment aquets raonaments tenen també validesa per a l’esport, les entitats i els esportistes de renom tampoc tenen reflectit a les plaques distintives dels carrers, el paper modèlic i digne d’elogi, que han tingut en molts espais de la vida social.
La realitat és que en aquest aspecte, l’onomàstica de carrer no honra com cal als esportistes mítics. Hi ha jugadors de Club que van ser emblemàtics, atletes reconeguts que han participat en els Jocs Olímpics que son inigualables. A
Ciutadella tenim una nedadora que fa una proesa rere l’altra, a Ferreries una heroica veterana atleta campiona d’Espanya, a Alaior una figura Mundial de Paddle, a Maó, un destacat jugador de basquet internacional, en tenim de llegendaris com en Doro…
Els pobles remarquen la importància dels seus escriptors, científics, artistes, intel·lectuals i erudits, la cultura i l’art en general, amb la projecció pública que atorguen les plaques viàries. A demes podrien batejar-les amb el nom de les
entitats que els ha permès jugar.
Sense anar més enfora, aquets dies la Corporació municipal de Maó, ha entregat la Medalla d’or de la ciutat a la U.D. Mahón i al C.D. Menorca, en agraïment per la seva trajectòria incrustats en la societat maonesa.
Ja entenc que no s’inauguren grans vies i llargs carrers cada dia i que no es tracta de canviar-los el nom -que suposo comporta tríbols i és complicat- emperò son quantitativament tan escassos en els xamfrans de les cantonades, els reconeixements als esportistes i clubs centenaris, que si no és possible donar nom a una avinguda o una plaça, em conformaria almenys per començar, que el donin a un carrer.
