Toc d’Esperó: Hem anat a veure U.D.Mahón-CE Ferreries
La superfície sintètica del terreny de joc unionista s’inaugurà el 12 de Setembre del 2004. Els fabricants donen una vida útil al seu producte de 10-15 anys, per tant, el desgast fa que presenti símptomes d’estar a les darreries del seu ús..
Desconec si la gespa de San Carlos manté les propietats que s’han de tenir per facilitar la correcte pràctica esportiva. Sí que puc asseverar que m’entres observava l’escalfament, eren evidents tan el bot irregular, com l’incorrecte rodatge del baló, provocant imprecisions. Es a dir, que complica la qualitat tècnica del joc.
El partit era corresponent a la primera Jornada de la Fase Final Juvenil de Menorca. La Divisió d’Honor conclosa, la Regional decidida, l’abundant parròquia del Ferre, que els locals havien reclamat el recolzament dels simpatitzants i que en la Fase Classificatòria, Ferreries i Unió foren primer i segon empatats a punts… amb tots aquets ingredients el partit es presentava saborós i va cridar l’atenció de molts aficionats, que donaven un aspecte atapeït a la graderia.
Ferre i Unió van descendir la temporada 2017-18, aquella en que els clubs mallorquins van haver d’agafar més vegades el vol en direcció Menorca, ja que van ser cinc els nostres representants. Ara son els màxims candidats a l’ascens i acompanyar a Villacarlos, Menorca i Penya en la Lliga Nacional Juvenil la propera temporada.
Remarcar que tot i que era d’alt voltatge, amb entrades al límit del Reglament i amb colca fricció, el partit es jugà amb absoluta esportivitat.
El Ferreries és un conjunt amb presència física, farcit de bons recursos tècnics, amb jugadors -també la Unió-, que segurament el seu lloc real era militar en categoria superior.
Basat en una òptima col·locació dins el camp, fa un joc de possessió que comença amb el porter,els centrals Pons i Barragan, que junt a Marqués donen pausa i sentit al joc, procuren la sortida del baló enllaçant amb la mobilitat de mitjos i davanters.
En la segona arribada a l’àrea i amb un poc de fortuna s’avançà en el marcador. Una bona mostra de tenir mobilitat i un ampli radi d’acció, és el davanter Gomila. Ell inicià en camp propi i portà fins a l’àrea adversària un magnífic contraatac, salvant les dures entrades de dos defenses, acabant en el segon gol marcat per Carreras.
La Unió és un model de joc ben diferent, espera a tres quarts de camp i ataca amb joc llarg, amb freqüència aeri, cercant al corpulent Fabián, provocant perill de manera preferent en corners i faltes llunyanes centrades a l’àrea.
En feines defensives destaca la contundència dels centrals Pons i Sintes. I s’acomplí la regle d’or i de precepte, que recomana no abandonar el camp fins el xiulet final de l’àrbitre. Si espectacular va ser el tercer gol ferrerienc marcat a cama canviada per Riudavets, impressionant en el temps afegit la jugada individual del partit, en que el davanter unionista Fabián dins l’àrea superà dos defenses, cercà angle de tir i llençà un obús que entrà prop de l’escaire com una exhalació. Un golàs!
En l’altre partit, CE Mercadal i CCE Sant Lluís van empatar 2-2. Queden 5 jornades, el Ferre es favorit, però encara hi ha tela per tallar.
