Tir Lliure

Guanyar si, però sense humiliar

Per Xus Rotger

Repassant sa premsa digital he vist que al món del futbol s’ha produït aquest cap de setmana un resultat, que jo qualificaria d’escandalós i humiliant. 47-0 ha estat el resultat final del partit entre dos equips de la categoria Aleví a Canàries. No, no m’he explicat malament, no és un resultat d’un partit de bàsquet, és de futbol. Vós imaginau al vostre fill perdent o guanyant un partit de bàsquet, per exemple, 150-0? Que li diríeu en arribar a casa? Que en pot treure de positiu?

De què serveix un resultat així? Que aprenen uns jugadors en edat de formació, en guanyar un partit de futbol 47-0? I què aprenen uns jugadors que perden per aquest resultat? La resposta a la primera pregunta és que aprenen a humiliar i a la segona és que aprenen a detestar l’esport. És un resultat que des de cap punt de vista s’ha de permetre.

Almenys a Menorca i a Balears, i dins l’esport de la cistella, aquest tipus de resultats no són possibles fins que els jugadors juguen a la categoria cadet. A Iniciació i Premini no existeixen ni actes de partit ni marcadors i a les categories Mini i Infantil, en el moment que la diferència arriba als 50 punts, aquests es deixen de contar a l’acta oficial i el marcador queda tancat. Tindríem que discutir si és convenient baixar algo més aquests 50 punts o no, però almenys els equips no han de patir marcadors superiors als 100 punts que, de vegades, es donaven.

És una bona manera de fomentar els valors dins l’esport en edat de formació, fonamentals també en el desenvolupament personal de cada fillet o filleta. La Federació va posar un remei per evitar aquestes humiliacions però és també responsabilitat de clubs i entrenadors evitar segons quin tipus d’humiliacions innecessàries i absurdes, que afortunadament dins el bàsquet estan desapareixent.

Em consta que a les classificacions de les categories menors del futbol menorquí, a més dels partits guanyats o perduts, content també altres aspectes, com el bon comportament, tant de jugadors com pares, a l’hora de sumar punts, i és algo del que, potser, podríem agafar com a exemple al món del bàsquet.

L’esport ha de ser una eina més per ajudar a l’educació personal de cada jugador i els valors que s’han de mostrar, per damunt de ser també competitius, evidentment, són el respecte i companyerisme pels rivals.

Esper no haver de llegir més una notícia com aquesta, un 47-0 no és digne d’un equip formatiu, o més ben dit, no és digne que ni l’entrenador ni el club aturessin aquest desgavell, que l’únic que ha provocat és s’humiliació del rival i que sigui portada als mitjans de comunicació digitals.

Aprendre a competir, a guanyar o a perdre forma part de l’esport, humiliar als rivals no. Que no se’ns oblidi.