Homenatge a Santiago Pons Sastre
Llorenç Cardona Capó/Escacs Menorca
Aprofitant la festivitat del Dia de les Illes Balears, el dilluns capvespre la Sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic de Ciutadella va acollir un acte especialment emotiu: la Delegació Menorquina va retre un sentit i merescut homenatge al jugador ciutadellenc SANTIAGO PONS SASTRE.
La Delegació Menorquina sol aprofitar aquesta diada tan significativa per reconèixer aquells escaquistes que, per la seva trajectòria, pels seus èxits o per la seva contribució als escacs menorquins, s’han guanyat amb escreix aquest honor. Enguany, el reconeixement va recaure en el Mestre FIDE Santi Pons, nascut l’any 1962 i retirat de la competició fa quasi sis anys, deixant enrere una carrera brillant i exemplar.
El delegat de Menorca va repassar els seus principals èxits i la profunda influència que ha exercit sobre diverses generacions de jugadors. Tot i no ser un competidor assidu, cada vegada que participava en un campionat deixava empremta. Ho demostren els seus tres Campionats de Menorca absoluts (1981, 1989 i 1991), quatre Campionats de Balears (1981, 1984, 1985 i 1992) i tres títols per equips de Balears. A nivell estatal, destaca especialment la seva quarta posició al Campionat d’Espanya de 1981.
També es va subratllar un registre que parla per si sol: Santi Pons va assolir un Elo FIDE màxim de 2395, el tercer més alt mai aconseguit per un jugador menorquí, només superat per Paco Vallejo i, en una única llista puntual, per Pep Suárez. Per contextualitzar la magnitud d’aquesta xifra, es va recordar que actualment Martin Krauchi ha arribat a un màxim de 2372. De fet, avui dia —exceptuant Paco Vallejo— Santi Pons continua sent el jugador menorquí amb el rating més alt.
Però més enllà de les xifres, l’acte va posar en valor la seva dimensió humana i pedagògica. El delegat va recordar amb especial emoció com gaudia analitzant les partides —els famosos “post-mortem”— després dels campionats juvenils en què competia contra els seus deixebles, com Fredo Aguiló, Lluís Villalonga i David Pons. Sovint, semblava que gaudia més d’aquelles anàlisis i de transmetre coneixement que no pas de la pròpia partida disputada.
Posteriorment, el seu alumne avantatjat, David Pons, va aprofundir en la seva etapa com a integrant de l’equip català de Sant Adrià, format també per altres menorquins com Joan Cubas i José Martínez. Aquell equip va assolir una fita històrica competint a Divisió d’Honor per equips de Catalunya.
David el va definir com el seu gran mentor, la persona que més li ha ensenyat i qui li va fer comprendre els escacs fins al punt d’estimar-los profundament. Va destacar la seva generositat intel·lectual, la seva capacitat d’entendre el joc amb una profunditat excepcional i la seva voluntat constant de compartir coneixement.
El representant del seu equip de Los Boscos, Fredo Aguiló, li va agrair en nom de tots els seus companys tot el que havien après al seu costat durant tots aquests anys.
És, sens dubte, una llàstima que s’hagi retirat de la competició, perquè el seu bagatge i saviesa continuarien enriquint les generacions futures.
Sense cap dubte, ens trobam davant el jugador menorquí més destacat fins a l’aparició de Paco Vallejo. La seva empremta ja és inesborrable dins la història dels escacs menorquins.
Acompanyat per la seva família i per nombrosos companys del seu equip Los Boscos, Santi Pons va rebre una llarga, sonora i càlida ovació de tots els presents.
Per tancar l’acte, se li va fer entrega d’una placa commemorativa baix el lema: “Per la seva trajectòria en el món dels escacs, has estat el mirall de moltes generacions”.
Un homenatge és més que un premi, és el reconeixement a una tasca continuada, un esforç i una passió.
Per últim, abans d’aquest merescut reconeixement, el Mestre FIDE Martin Krauchi va delectar els presents amb una sèrie de partides simultànies davant 8 jugadors de Menorca.
Tant a la pàgina de Facebook com a l’Instagram de la Delegació Menorquina d’Escacs hi ha publicades imatges d’aquest acte festiu.
