Toc d’Esperó: Perquè no hi ha àrbitres negres?
Històricament el racisme es va dipositar al fons del recipient de les idees absurdes, contràries a la raó i al sentit comú i semblaven superades. Emperò de tant en tant reapareixen solatges que estan en el més profund de les societats modernes, mostrant es llautó i revelant que realment, sota una aparença enganyosa hi ha situacions que obeeixen a un impuls racista latent.
Com és que en les competicions d’elit i les lligues dels grans esports majoritaris, el perfil d’àrbitre quasi privatiu és home-blanc? En la Premier League -per exemple-, que té la inclusió com un dels seus distintius prioritaris, cap àrbitre negre o asiàtic ha dirigit un partit des de 2008. Si no vaig
errat, a la Lliga no ha succeït mai.
En les plantilles dels Clubs de Primera hi ha un bon nombre de futbolistes afrodescendents nascuts i criats a Espanya, però llevat de casos aïllats, perquè no hi ha àrbitres de color en els primers nivells, com és que no s’hi posen a xiular, no hi ha vocacions? O potser els dissuadeix de fer-ho la possibilitat de tenir males experiències amb comentaris i situacions racistes? De la quantitat en sortiria la qualitat, si progressen socialment en altres sectors, com és que no ho fan en l’arbitratge?
Per altra part, els insults al futbolista Vinícius han tornat a posar de manifest, que el racisme és una qüestió d’una facció endèmica al futbol espanyol, ja que acumula un llistat considerable de víctimes: Eto’o, Webó, Kameni, Roberto Carlos, Alves, Iñaki Williams… No es pot oblidar també, que la RFEF va haver de demanar disculpes per el llenguatge utilitzat pel seleccionador Luís Aragonés en referir-se a Henry com ‘Negro de …’
Evidentment catalogar a tota l’afició d’un estadi o a Espanya de país racista, és una burda generalització. A moltes de les plantilles hi ha abundant presència de futbolistes de totes les races i colors, l’equip d’Ancelotti mateix suma vuit futbolistes negres, sis d’ells titulars. El gruix, la immensa part de les aficions mai reaccionen de forma discriminatòria amb els futbolistes.
Ara bé el brasiler ha caigut en la trampa dels aficionats radicals, que han detectat que amb crits racistes provoquen la seva reacció emotiva i fora de si, tot alterant i afectant el seu rendiment. Encarar-se amb els fanàtics energúmens no és precisament la solució més raonable, ja que el que fa es augmentar la virulència de la grada.
Si hi ha gent que no és capaç de viure educadament en societat en un recinte esportiu, doncs evidentment s’han de prendre mesures individuals i col·lectives. Els professionals de l’esport poden fer entendre als aficionats i espectadors la gravetat de la discriminació racial, que compren una entrada per veure un espectacle, que no tenen cap dret a insultar i que la llibertat d’ofendre no existeix, ni en els estadis ni enlloc.
En conseqüència els esportistes han d’implicar-se i ser primer de tot solidaris entre ells mateixos. El problema és dels negres i dels blancs alhora, quan un rival o un company ha rebut aquesta mena d’insults, tots haurien d’abandonar el terreny de joc. Quan Carvajal, Vázquez, Kross, Asensio, Courtois, Modric… diguin ens anem tots i abandonin el partit, els insults racistes es començaran a entendre com una situació anòmala. Els clubs a vegades quan estan aigua coll i necessiten els punts, es renten les mans i permeten actituds violentes.
Així, les grades d’animació preparen el partit perquè l’estadi sigui una olla a pressió. Des de l’arribada de l’autocar de l’adversari, es fan amos i senyors i dirigeixen els càntics de tot l’estadi. Atès que aquets ‘angelets’ estan localitzats i son dintre la seva graderia, els Clubs han de tenir més rigor. En aquest aspecte va ser exemplar el Mallorca, que després dels crits contra Chukwueze del Vila·real i Vinicius del Madrid, va identificar a l’autor, retirant-li el carnet de soci i expulsant-lo per un període de tres anys.
La Lliga ha posat fins a nou denuncies per racisme, tres van ser arxivades pels fiscals per ‘no sobrepassar la línia d’infracció penal’. En conseqüència qualque cosa ha de canviar-se endurint també el Codi Penal.
Hi ha la Comissió estatal Antiviolència, la Llei contra el racisme i la violència, l’Observatori antiviolència, el CSD…
Eines i organismes per posar ordre en tenim ben prou, ara bé, per fer-ho, no només no s’ha de ser racista, s’ha de ser antiracista.
