Toc d’Esperó: L’hora en que van donar a llum un nou Club
El 16 de novembre de 1922 el diari republicà la Voz de Menorca en una crònica amb el títol “Sociedad Deportiva en proyecto” donava notícia de la convocatòria d’una reunió amb un únic punt a l’ordre del dia, la constitució d’un nou
Club. En recomanava l’assistència i considerava la iniciativa com a digne d’aplaudiment.
Tot havia començat en les Festes de Gràcia quan l’Ajuntament patrocinà dos partits per promoure el futbol, un entre el Mahonés FC i el Fortuna d’Es Castell i l’altre entre el Seislán FC i el Menorca FC, aquets dos equips formats per joves jugadors.
Després d’aquella competició membres dels dos guanyadors Mahonés i Seislan van anar fent trobades en el Café La Bombilla junt al Pont de St. Roc, per parlar de la conveniència d’unir-se, ja que mitjançant la construcció d’una societat esportiva més forta, podrien evitar la disgregació i la manca d’orientació que hi havia en les febles associacions d’aquell temps.
Van anar pastant aquestes idees a les que s’afegien arguments futbolístics de pes. El Mahonés era un club guanyador però amb futbolistes veterans, mentre que el Seislán era un conjunt jove i entreveien que la mescla de les qualitats d’uns i altres els permetria ser mes potents i competitius.
Així és que el divendres 17 de Novembre a les 21,30 a l’antic Café Pineda situat a l’Esplanada de Maó, el president de la comissió organitzadora Sr. Bustamante obrí l’assemblea constituent, cedint a continuació l’ús de la paraula als senyors Manolo Obrador i Amadeo Tobau, que van exposar els motius que empenyien a la unificació dels dos clubs. Desprès d’un recés de cinc minuts la proposta fou posada a votació. Aprovada per aclamació, l’assemblea declarà constituïda la Societat Unió Sportiva Mahón i elegits Ramón Bustamante com a president, Manolo Obrador vicepresident, Rafel Vidal secretari, Francisco Hernandez vici-secretari, Vicente Pons tresorer acompanyats dels vocals Amadeo Tubau, Juan Derresdies, Eduardo Terrés, Juan Fuentes, Ernesto Villeyra, Juan Gomila i Santiago Seguí en la primera Junta Directiva.
Aquets acords es van fer constar en acta, de manera solemne, es donà per creat el nou club amb el nom de Unión Sportiva Mahón, que vestiria la samarreta amb els mateixos colors de la zona marítima de Menorca -blau i groc- i calçons negres. Mes endavant, el dia 29 era inscrit en el Llibre de Societats del Govern Civil.
Donat per aclarit l’objecte de la reunió, aquesta es donà per acabada a las 10,30 de la nit. Mai una hora de feina ha estat tan productiva, poc s’ho pensaven aquells senyors de l’esport, que havien donat a llum una entitat longeva que arribaria a centenària.
L’entitat Unionista va néixer de bona soca, forta, robusta i vigorosa. Com a prova de l’encert en les persones elegides tenim el ràpid creixement esportiu i social i que en poc menys de dos anys el club ja usufructuava San Carlos, el terreny de joc propi.
Per tant enguany la Unió es convertirà en centenària, arribar-hi ha sigut possible per la cohesió entre el Club i la
ciutat. Son milers i milers els que han transitat per San Carlos com aficionats, com a socis o simpatitzants, involucrats com a directius, delegats, entrenadors o futbolistes. El resultat és que avui son abundants els maonesos/ses que tenen un familiar que ha format part del Club groc i blau en qualque episodi de la seva història.
La seva extraordinària projecció en el pla esportiu i en el ciutadà son un valuós llegat a la ciutat. Durant prop de deu decennis s’han generat uns valors constatables, un relat cronològic de temporades futbolístiques, competicions,
copes i trofeus, partits èpics i futbolistes mítics.
Junt a aquets tangibles hi ha uns altres valors immaterials, l’unionisme una manera de fer a partir de l’altruisme, el sacrifici i la dedicació de molta gent en les diferents etapes històriques, en que ha aconseguit guanyar-se el cor i enamorar a generacions d’aficionats, fins esdevenir una de les associacions més emblemàtiques de la ciutat.
Un segle és temps mes que suficient per veure’n de verdes i de madures. El passat divendres fou el primer acte del Centenari, un esclat d’unionisme que ens ofereix l’oportunitat de fer un emotiu recorregut per la historia del Club, de reviure i conservar per sempre en el record, tantes imatges, tantes jornades plenes d'emocions i de sentiments compartits, en definitiva una festa a la que tothom hi és convidat.
