Toc d’Esperó: Hem anat a Veure U. D. Seislán-C.F. Ciutat d’Alaior
El passat i el proper cap de setmana, es juguen les semifinals i finals de les categories Benjamí i Aleví. Aquest partit va ser la Final entre el primer i segon classificats en la Lliga regular de Categoria Benjamí de primer any.
Les categories Benjamí i Aleví son l’etapa de la infantesa ideal per a la iniciació a l’exercici físic programat, ja que els fillets-es practiquen l’esport amb il·lusió i son bons de motivar.
En aquestes edats primerenques està completament recomanat l’entrenament tècnic. En aquest aspecte ha estat un any difícil, la temporada mes curta de la història amb un calendari poc laboral amb nomes sis partits jugats i intermitència en els entrenaments.
En tots els esports als espectadors ens agrada detectar i observar el talent, com es manifesta en a aquest o aquell jugador/ra, que encara tendre ja mostra disposició a córrer, fluïdesa de moviments, capacitat d’anticipació i coneixement del joc, un talent innat per fer aquella activitat. Els que tenen bon peu i els que son golejadors son fàcilment identificables.
S’ Alaior s’avançà en el marcador per mitjà de Moussa i David empatà per la Unió abans del descans. Es emocionant veure la capacitat que tenen per adquirir capacitats tàctiques i aprendre jugades col·lectives. La Unió dificultava la sortida del baló amb una bona pressió i els blanc i negres tenien practicat el saque de porteria amb els centrals oberts i el pivot donant sortida al baló.
L’entusiasme i l’ entrega eren absoluts. Amb un bon xut de fora de l’àrea de Zarco Eleazar els unionistes van remuntar el
marcador i van dominar el joc bona part del tercer i quart temps.
M’entres s´Alaior suportava les condicions adverses amb una bona defensa i un poc de fortuna en alguna jugada. El que van experimentar i aprendre els dos equips, es la regla no escrita, que diu que qui perdona ocasions acaba perdent. Així en la darrera jugada del temps afegit Arnau empatà el partit 2-2.
Un altre aprenentatge que brindà la final va ser el control emocional. En la tanda hi havia jugadors que no volien llançar
penals per temor a fallar. Al final alegria d’uns s’Alaior i disgust passatger pels altres.
A més dels esportistes nats amb un do, hi ha els que a base de pràctica milloren les seves aptituds i arriben a ser experts i
competents. L’ estiu és l’època ideal per jugar hores i hores, en que els al·lots-es es centren només en el plaer immediat de
jugar i divertir-se i milloren sense adonar-se.
Esperem que la temporada vinent ja sense la maldita pandèmia puguin desenvolupar sense destorbs les seves habilitats en el terreny competitiu.
