Toc d’Esperó: Hem anat a veure… C.D.Alcázar-Ses Salines
El partit de bàsquet corresponent a la tercera jornada del Grup Tercer de la Competició Inter Illes, categoria Junior
Femení.
Moltes vegades es ben certa la dita, “no sabem el que tenim”. Feia aquest pensament en referència als maonesos/es, que a peu, xanu-xanu, amb una passejadeta de 10-20 minuts i des de diferents punts del casc urbà, podem accedir al bell mig de la ciutat, a un espai gran, dotat amb equipaments esportius municipals com son l’Estadi Maonès i el Padre Petrus-Pavelló Sinia Costabella.
Dissabte matí, en pocs metres de distància, es podia gaudir de basquet, futbol i pàdel, una autèntica efervescència esportiva, un anar i venir continu de gent.
Ja situat en la graderia vaig recordar aquells primers campionats de basquet femení de finals dels seixanta, Mahón Muebles Gali a La Salle, el Marilla, l’Institut o el Mare de Dèu del Carme. En aquell temps no hi havia categories de formació i les dones començaven a jugar ja d’adultes.
Al principi les faldes eren llargues, cobrien mes avall dels genolls. Amb el pas dels anys i tan com es van anar escurçant fins que van desaparèixer, donant pas als calçons curts, el basquet femení va anar progressant en mentalitat i en preparació física i tècnica.
A finals dels 70 l’equip sènior femení de l’Alcázar entrenades per J.L Alonso foren campiones de Balears aconseguint l’ascens a Segona. Gent de basquet conta que era un grup de jugadores coratjós i amb esperit d’equip. Les Gómez, Mercadal, Itos, Truyol,Gelabert, Esbert, Florit, Rivero…, van fer una més que meritòria campanya. Avui és un altre basquet.
En l’escalfament ja és va fer notori un major encert en el llançament a cistella de les vermelles, però curiosament en els primers minuts els costà anotar. Se les veu gaudir del joc. Destaquen Bagur, Batalla que posa un poc de pausa, Pons o Villalonga, Mercadal amb força en el pase o la bona tècnica de Maceda… . Defensen amb duresa, juguen amb serietat i volen córrer.
La superioritat de l’Alcázar es va anar fen evident i inapel·lable en el marcador. En el darrer quart una òptima anotació de les Eivissenques, les va permetre acabar el partit amb bones sensacions.
Les maoneses son un bon equip. Ara bé a Menorca i a regions petites tenim un mal endèmic, que es repeteix en d’altres esports. Quan un equip és superior i no té rivals en la competició hi ha el perill de caure en la complaença.
Per superar-se res millor que la igualtat entre tres o quatre equips, amb marcadors ajustats has d’esforçar-te mes i millorar facetes del joc.
Per açò,esperem que es confirmi una Fase entre els primers classificats de cada grup. Seria positiu per aquest equip prendre-li el pols en una competició que faci treure tot el seu potencial.
