Tir Lliure/ El Factor diferencial del Bàsquet Menorca
Tir Lliure
El Factor diferencial del Bàsquet Menorca
Per Xus Rotger
No són ni un ni dos, els factors que diferencien al Bàsquet Menorca i li donen un plus que, potser, no tenen altres equips de la categoria. Per què un equip funcioni i estigui a la part alta de la classificació han de conjugar-se una sèrie de factors, i ara el Menorca conjuga tots aquests factors.
És indubtable que aquesta plantilla té qualitat, molta qualitat, començant pel joc interior. Oriol Pagès disposa del seu particular «Tridente», Orfila-Matalí-Torres, tot un luxe per la categoria EBA. Xerrava amb un bon company de bàsquet, en Joan Juanico, minuts abans de començar el darrer partit, i em deia que molts equips de la LEB Plata voldrien disposar del joc interior que té el Menorca, i és del tot cert.
Després està la línia exterior, disposar d’homes com en Pitu Jiménez, Dani García o Quim Salvans, és garantia d’èxit, són tres grans jugadors, diferents entre ells, però que es complementen a la perfecció. Sense oblidar-nos de jugadors com Sergi Llufriu, Alberto Artiles, Carlos Sintes, Isma Seguí o Marinko Krtalic, una garantia també. El Bàsquet Menorca disposa d’un fons d’armari que permet repartir minuts sense que el ritme de partit es noti. I, sobretot, li permeten fer una de les millors defenses de la competició, deixar al Girona en 59 punts n’és una bona mostra.
Tots ells capitanejats per Oriol Pagès. Si algú tenia dubtes de l’entrenador català, diumenge va demostrar que és un gran entrenador, guanyant la partida tàctica a un experimentat Quim Costa. A més, està gestionant els recursos d’una gran plantilla, d’una forma magistral, donant minuts i rotant a l’equip per què tots donin el 100% de les seves possibilitats.
Però hi ha un altre factor imprescindible, que fà que el Bàsquet Menorca estigui en la part noble de la classificació, un factor que no disposa cap equip de la categoria i, m’atreviria a dir, que molt pocs equips de la LEB, el «Factor Bintaufa». L’afició menorquina, una vegada més, va demostrar que és, de llarg, la millor afició de la categoria, l’autèntic sisè home de l’equip. Jugar a Bintaufa no és gens fàcil pels equips visitants, que senten l’alè menorquí al clotell. Mil persones, setmana rere setmana, animant, cridant i aplaudint, fan que el Bàsquet Menorca sigui alguna cosa més que un equip de bàsquet.
Ses comparacions sempre són odioses, però no em puc resistir a fer-les, quin esdeveniment reuneix mil persones cada 15 dies a Menorca? Cap, a part del bàsquet. Però faguem més comparacions. Per exemple, comparem la EBA amb la 2-B de futbol, pels tipus d’equips que ens visiten. Molts camps de 2-B voldrien tenir cada 15 dies mil persones a les seves grades.
