Tir Lliure/ El “Caràcter Ferre”, l’ADN del Ferreries
Tir Lliure
El “Caràcter Ferre”, l’ADN del Ferreries
Per Xus Rotger
El passat dissabte vaig anar a Ferreries, per fer quatre fotos dels partits Sénior masculí i femení. Em vaig retrobar amb vells amics que m’ha donat el bàsquet, Xavi Martos, ‘Todoterreno’ del Ferreries; Toni Pons de Coca, un dels millors entrenadors amb el que he tingut el plaer de fer feina, a sa meva època de La Salle Mahón, i amb Xavi Carreras, es culpable que seguesqui enganxat al món del bàsquet.
Tots tres fent feina junts a un mateix club, el CB Ferreries, l’equip de moda a aquest inici de temporada. En Xavi Martos segueix a la directiva, treballant pel bé de l’equip, en Xavi Carreras, després de sortir per la porta de darrera de Sant Lluís, essent l’entrenador del recuperat equip Sénior femení, una gran notícia pel bàsquet femení menorquí, i en Toni Pons essent el director d’orquestra, una temporada més, del primer equip de l’entitat blaugrana.
El Ferre, per damunt que acabi o no guanyant títols enguany, està recollint els fruits de la feina feta al llarg de molt temps. Però no és una feina només de bàsquet, de mostrar a botar una pilota, de mostrar a fer un bloqueig directe o indirecte, de mostrar un aspecte tàctic o tècnic, és molt més que açò. És tot açò barrejat de companyerisme i camaderia entre jugadors, entrenadors i club, d’estimar uns colors i un escut i de defensar-lo a una pista de la millor manera que cada un sap, però sempre donant-ho tot a la pista. A més de, més enllà d’un entreno o un partit, conviure com a amics fora de la pista.
El Ferre ha sabut mantenir l’esperit del vell bàsquet menorquí, el modest, el que no es paga amb doblers, sinó amb una paella, una costellada, o unes cerveses després d’entrenar.
Açò ha fet que els jugadors que proven fortuna a categories superiors, com ho van fer en Lluís Piris o en Pau Pons, tornin al seu club de sempre, i vegin que res ha canviat, que amb millores o pitjores plantilles a nivell tècnic i tàctic, segueix el mateix bon ambient de sempre.
El Ferreries ha superat temporades dures a nivell sénior masculí, amb plantilles minvades per la fuita dels bons jugadors cap a altres clubs, però mai s’ha sortit del seu guió, i ha mantingut el seu ‘ADN’ inalterable, el ‘Caràcter Ferre’, aquell que sembla que només duguin ells, que sembla que el duen dins sa sang. Creix dels més petits fins als més grossos i és la senya d’identitat del club des de fa anys.
Vaig poder veure al Ferreries d’en Toni Pons de Coca, en el partit que els enfrontava al Sant Lluís, el seu partit és el fidel reflexe d’aquest ‘Caràcter Ferre’. Dona gust veure l’entrega de l’equip, intensitat, lluita i caràcter al llarg de 40 minuts. I aquesta temporada, després d’alguns anys, es conjuga amb una gran plantilla amb grans jugadors, reconeguts veterans perfectament conjugats amb joves jugadors que tenen una cosa en comú i és el seu ‘ADN’. Acabaran guanyant o no títols, però de ben segur, faran gaudir a la seva afició.
Pels bons amics que tenc al club blaugrana i per la feina feta al llarg dels anys, capejant durs temporals, vós mereixeu una temporada així.
Gaudiu de la temporada, la del retorn del Ferre a la lluita per les primeres posicions de la competició i, sobretot, no perdeu mai els valors que us han duit fins aquí, quells valors que estan en el ‘Caràcter Ferre’,
