Tir Lliure

 Causes del (quasi) adeu al Play Off

Per Xus Rotger

La derrota a la Nau del Clot, amb el Grup Barna, posa l’objectiu del Play Off gairebé impossible. A 4 jornades pel final el Menorca es troba 3 victòries per davall del Martorell, segon classificat. Ara per ara només un miracle podria donar el Play Off a l’equip blau. I que vagi per endevant, no ho consider un fracàs.

Vull analitzar les causes del quasi adéu al Play Off, però vull començar dient que hi ha dos punts de vista per analitzar-ho. Un és analitzar-ho des de la perspectiva de principis de temporada. Cap pressió per l’equip, cap objectiu més enllà d’anar partit a partit, per fermar la permanència quan abans i després veure fins a on es podia arribar. En aquest cas, i mirant la classificació, la temporada serà molt bona, difícilment es baixarà del 4t lloc de la classificació.

El que passa és que amb els esdeveniments de les darreres setmanes l’objectiu va variar, i des del mateix club es va asumir el repte dels Play Off, des de les seves xarxes socials.  És en aquest cas en el que vull entrar. I ho vull fer des de el coneixement de causa, és fácil jutjar des de fora, i molt complicat pendre decissions des de dins, en som molt conscient de tot açò. I vull que aquest escrit sigui près com una crítica constructiva, feta per suman i no restar. Anem per parts.

Que ha duit a l’equip fins a aquesta situació? En nombroses ocasions he dit que una de les grans causes de la bona marxa de l’equip, era la de no sentir-se pressionats, jugar per xalar, xalar jugant.

És evident que des de l’anunci oficial de la creació d’un nou club per part del Bàsquet Menorca, les coses han canviat, es va començar a xerrar de LEB Plata, es va xerrar més de temes extraesportius que dels esportius, es va cessar a Joan Martínez Escala a 7 jornades del final, i açò ha estat afegir una pressió innecessària, damunt una plantilla que no s’havia sentit pressionada en tota la temporada.

Si és cert, l’equip ha patit un seguit de lesions i es evident que és un altre de les causes que ha afectat l’equip. És cert també que ha patit un baixón, que, per altra banda, també han patit altres equips, però al Menorca aquest baixón va acabar amb la destitució d’en Joan Martínez. Els canvis d’entrenador de vegades van bé i suposen un canvi de dinàmica, però moltes altres vegades no serveixen, i que quedi clar, açò no és cap crítica a Miguel Ángel Hoyo, ell és, probablement, el menys culpable de tots, poc se li pot demanar a un entrenador que arriba a 7 jornades pel final. No seria just ni jutjar-lo ni culpar-lo d’una situació que ell ja s’ha trobat.

Per açò vaig dir en el seu temps, que el cessament d’en Joan no era el més adequat per la dinàmica de l’equip, era afegir un plus de pressió innecessària als jugadors, que unida a les baixes, ha donat el resultat que a donat.
És hora que és faci una reflexió seriosa des del nou club, del que volen, d’on volen arribar i com encaminar el camí per arribar al destí desitjat. Donant-li màxima confiança a Miguel Ángel Hoyo o a l’entrenador que ocupi en el futur la banqueta. Des de la precipitació no es poden prendre decisions que acaben per afectar negativament a l’entorn i a la plantilla. Ara és hora d’aprendre dels errors, i de fer una planificació seriosa en tots els aspectes, que facin del Bàsquet Menorca un club fort a tots els nivells, econòmic, esportiu i social.

Als jugadors, simplement gràcies, passi el que passi, hi hagi miracle o no. Ens han donat un gran any a tots aquells que no ens hem obsessionat amb els Play Off. Per jo la seva temporada és de 10. Ara toca acabar la temporada de la millor manera possible i, possiblement, ara que ja no hi ha pressió, tornarà a sortir la vostra millor versió. I al darrer partit, jo seré el primer en aplaudir per despedir a un equip que ens ha donat moltes alegries aquesta temporada.

Rissoabraçada amics lectors.