Tir Lliure

Una decisió inoportuna, precipitada i injusta

Per Xus Rotger

Atordit, així em trob en el moment d’escriure aquestes 4 retxes. Fa unes hores he sabut que Joan Martínez Escala ja no és entrenador del Made in Menorca, ja que ahir els dirigents del club li van comunicar el seu cessament.

Com a mínim, aquesta decisió resulta estranya i difícil de digerir, pels motius donats des de la cúpula que dirigeix el primer equip. «Una oportunidad para reforzar el proyecto», diuen.

Per damunt que sigui més o menys cert aquest motiu, a ningú escapa que l’equip no passava pel seu millor momento, pel que fa a resultats, i probablement ha pesat molt en la decisió presa, però no crec, personalment, que sigui una decisió oportuna.

Escala ha mostrat un compromís únic amb el club, al llarg d’aquests tres anys que du a Ses Canaletes, Escala va agafar un ‘marron‘ important la temporada passada, després de la dimissió d’en Xavi Carreras. I enguany a tingut l’oportunitat de capitanejar un projecte amb cara i ulls, i els resultats salten a la vista.

Podrà agradar més o menys com a entrenador,  “para gustos, colores”, però és indubtable que amb en Joan Martínez Escala s’han assumit les cotes més altes de la història del club. Ara simplement s’està passant per una ratxa que, tant Martorell com Calvià havien passat abans. Però es més, en teoria aquest equip no partía amb l’objectiu únic d’ascens, i allà és, a dues victòries de Playoff.

No crec que sigui bo esportivament per l’equip, perquè amb aquesta decisió no es fa més que pressionar a la plantilla, i, sense dir-ho, s’assumeix com a objectiu primordial l’ascens, que és del tot legítim. Però el secret d’aquest grup de jugadors era no sentir-se pressionats per un objectiu tan ambiciós, i ara, no des de la premsa o el carrer, si no des de dins el club, es trasllada aquesta pressió,

No reconec aquesta decisió dins la filosofia de feina que ha mostrat el CCE Sant Lluís al llarg de molts anys, res té a veure amb la línia que va iniciar en Paco Seguí i continuada per en Rosendo Pons, donant màxima confiança a tots els entrenadors que han passat per la banqueta lluïssera, si sa memòria no em falla, cap entrenador ha estat destituït els darrers 20-25 anys. Aquest era un dels secrets del creixement del CCE Sant Lluís confiança i tranquilitat. Potser és la primera conseqüència de l’anunciada emancipació del Bàsquet Menorca.

Tota sa legitimitat del món a la decisió dels dirigents, però açò no fa que, personalment, pensi que és una decisió inoportuna, precipitada i injusta, pel compromís, dedicació i professionalitat mostrats per un gran entrenador, que s’ha guanyat el respecte de tota l’illa, com és en Joan Martínez Escala, que en una darrera mostra de fidelitat al club, ha mostrat el seu respecte per la decisió.

Gràcies Joan!!!

Risoabraçada amics lectors