Toc d’Esperó: Hem anat a veure CE Alaior-CE Mercadal

Compartir

Mentre esperava el xiulet inicial del bon àrbitre que és Xavi Cubas, -en alguns aspectes és mes fàcil dirigir un partit de
categories superiors que gestionar les tribulacions d’un de Regional-, tenia la sensació d’haver viscut en els darrers anys una època daurada del futbol menorquí.

Los Pinos va ser el 2002 el primer camp d’herba artificial. La progressiva millora de les instal·lacions de tots els clubs, significà la participació de multitud d’equips i centenars de futbolistes en totes les categories. Representants d’aquestes generacions, eren en aquell precís moment dins el camp, entre ells, Guillem Martí que aquella temporada jugava en els Juvenils de S’Alaior.

Futbol Regional Alaior-Mercadal

En els darrers temps s’ha instaurat la cerimònia de fer pinya i llençar un crit, ritual en que els jugadors s’estrenyen mà sobre mà, escenificant unir-se per posar llur força en comú. El de S’Alaior sonà mes fort i multitudinari.

El següent pas es la repetició insistent del crit de guerra que tan èxit té en l’esport espanyol “Vamos Vamos!” o “Vamos Equipo!” crides al coratge i estímul per generar adrenalina. Ho sabia l’Alaior que per aconseguir la victòria hauria de menester els valors de l’èpica, l’esforç i el treball en equip.

La graderia plena a vessar recordava jornades gravades en l’historial del club durant les 47 temporades que milità en
Tercera. L’ambient passional, de futbol de veritat. El fet de que en l’alineació titular hi entrin fins a 9 alaiorencs, motiva encara mes la sintonia afició-equip, com ho demostra la salva d’aplaudiments en els canvis. 

El CE Alaior tingué una bona empenta inicial amb una jugada dubtosa i dos xuts forts a porteria. El Mercadal dona bon tracte al baló, intenta combinar des del darrera, destacar a Llonga que sempre demana el baló, s’incorpora a l’atac i trepitja àrea. Als mercadalencs tot els va venir de cara i es van trobar amb un favorable 0-2.

La primera llei de l’Alt Rendiment diu que has de cometre menys errors que l’adversari i el Mercadal es un equip fiable, que no en comet gaire d’errors. La defensa, sempre ben situada destil·la seguretat i solvència. És un conjunt que atresora qualitat, presència i ofici, virtuts determinants per superar als adversaris.

Hi ha una casta de futbolistes als que no els fa falta ni crits ni ostentacions, ni cap excés motivacional, es el cas del 10 del
Mercadal. A la segona part, jugant un poc mes endarrerit, mes lliure de marcatge, entrà en joc amb continuïtat. Al mateix
temps, Huéscar el golejador blanc i negre es trobava orfe de balons en condicions. El central Loren dur i contundent, tot
entrega era l’exponent de les virtuts de S’Alaior.

Si la tècnica de l’ofici de futbolista és l’art de dominar el baló amb naturalitat, sense passar cap pena, sense accelerar-se, en definitiva, fer senzill el que per altres es complicat, així doncs un de tècnic, és el 10 del Mercadal, que ens regalà un repertori de retalls, passades amb precisió, una magnífica assistència de gol i per si no en teníem prou, un túnel marca dels futbolistes clarividents.

Si Rubén Carreras decidís no donar longevitat a la seva vida esportiva, seria sens dubte una mala notícia pels aficionats al
futbol.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*