Bloqueig directe / Roger Orfila Mir “Es pot compaginar bàsquet i estudis sí t’administres bé”

Compartir

Bloqueig directe/ Roger Orfila Mir

“Es pot compaginar bàsquet i estudis sí t’administres bé”

Per Xus Rotger

Roger Orfila
Roger Orfila-CE Vilatorta

D’ell sorprèn la selva seguretat en les seves respostes, es desenvolupa com a peix dins  s’aigua en la conversa que mantenim, via telefònica, com si hagués fet ja moltes entrevistes. En realitat ens estem estrenant, tant entrevistador com entrevistat.

Es declara un admirador de son pare, en Juanjo, del que diu, textualment “és un crack, es meu referent a seguir”, i té un especial record per tots els entrenadors que ha tingut, però se li canvia sa veu quan xerra d’en Miquel Tudurí, del que diu que és l’entrenador que més li ha marcat.

Ell és llucmassaner, viu a Vic, du el bàsquet dins sa sang, una sang blava del Sant Lluís, a on ha jugat des de ben petit. Estudia infermeria a Catalunya i ho compagina amb es bàsquet, el Vic i el Vilatorta són els dos equips en els que ha jugat des de que va deixar la nostra illa.

 

Ell és en Roger Orfila Mir, nascut un 20 d’Abril de 1998.

Juga a bàsquet des de ben petit, “des dels 5 o 6 anys. Món pare va anar a la Salle, però no me van voler. Després va contactar amb en Biel Tudurí, que me va obrir ses portes del CCE Sant Lluís. Crec recordar que na Vanesa i n’Edu van ser els meus entrenadors. Després vindrien  na Rocío, en Tolo, n’Isma, n’Ariel, en José Carlos i en Carlos”. Menció a part per en Miquel Tudurí, del que en Roger afirma “es l’entrenador que més m’ha marcat. Amb ell he compartit els anys de Cadet i Júnior”.Roger Orfila

Va tenir l’oportunitat de debutar a la Lliga EBA, en edat Júnior, “va ésser el primer any al grup valencià. També s’any següent al grup Català”. En Joan Martínez i en Xavi Carreras n’eren els entrenadors. Es mostra especialment agraït de l’actual coordinador blau “ell me va permetre entrar en sa dinàmica d’entrenaments i partits del primer equip”.

Però va arribar l’hora de partir a terres catalanes, concretament a Vic, per estudiar infermeria. Tenia clar que volia seguir jugant a bàsquet “el CB Vic va ser el meu primer equip, al Campionat Sots-25. Aquesta temporada juga al CE Vilatorta, al Campionat Sots-21. La principal diferència que hi veig amb el bàsquet menorquí és que cada partit és una sorpresa, no te trobes els mateixos jugadors, com passa a Menorca”. En Roger creu “que el nivell de la categoria que jugo, és superior a l’Autonòmica menorquina”.

Roger Orfila

Un dels condicionants que fan abandonar la pràctica esportiva als joves jugadors és, precisament, els estudis, però en Roger no ho va fer, “si administres bé el temps, és possible compaginar-ho. La clau és organitzar-se bé. Entrenem dos dies per setmana, més el partit del cap de setmana. El bàsquet me serveix per  aclarir sa ment.

Quin futur li depara? No te clar si tornarà a Menorca però “si que seguiré jugant a bàsquet, mentre es cos m’aguanti. Tornar a Menorca dependrà molt de sa feina. Ara tenc que acabar sa carrera i després fer és màster.”

Finalitzem l’entrevista amb unes preguntes i respostes ràpides.

En Roger en curt

Entrenador que t’ha marcat: En Miquel Tudurí i en Joan Martínez.

Jugador de bàsquet: N’Alberto Miguel, exjugador del Menorca Bàsquet. Jugava a la meva posició i me fixava molt amb ell.

De quin equip ets: del Barça.

Menjar preferit: Pizza.

Un lloc per viure: País Basc o Astúries.

Un lloc per visitar: Finlàndia o Dinamarca.

Un grup de música: El canto del loco.

Una cançó: Peter Pan.

Sa persona que més t’ha marcat: En Juanjo, mon pare. És un crack.

Petit Regal

És el moment de posar punt i final a aquesta entrevista a n’en Roger i o vull fer amb un petit regal per ell, que de ben segur, li farà il·lusió. Professa devoció pel seu pare i qui millor que ell per tancar aquesta entrevista?

Em pos-ho en contacte amb en Juanjo Orfila, pare d’en Roger, que es mostra encantat de col·laborar amb jo. Pels qui no el coneguin i tinguin els 40 anys complerts, en Juanjo era el cantant del grup “Pasaje Secreto”, allà a finals dels 80 i principis dels 90. però vull aprofitar la seva faceta de glosador. Li deman una glosa per sorprendre al seu fill i aquest n’és es resultat.

Un esport, una passió

inculcats a Sant Lluís

un jove que és prou feliç

i per es “blaus” sent devoció

es basket transmet il.lusió

i ell ho domina prou bé

no és jugador d’ACB

pero a Vic fà infermería

quansevol pare, pagaría

per tenir un fill com en Roger.

Gràcies Juanjo per sa teva col·laboració i gràcies Roger per fer-me tan fàcil la meva estrena com entrevistador.

This article has 9 Comments

  1. Supòs que açò voldrà dir que hi haurà entrevistes en jugadors/es menorquins que estan jugant a fora a lligues no tant atractives com ACB o LEB, però que estan a gran nivell (pot ser un poc més amunt que aquest jove) i segueixen estudiant. De sa generació 88 fins sa 95 en teniu un grapat que encara juguen i com es normal, ja han acabat sa carrera. Iván Llull, Ester Sintes, Carla Gelabert, Eloi Barrasa, Samuel Ariza, Xavi Hernandez, Emi Garcia, Pau Cardona, Claudia Taltavull, Laia Riudavets, Pilar Comella, Ruben Petrus, Lina Hernandez, Anira Company, Marina Pons, Laura Galofra…. Etc.

    Cal a dir que es genial que en Roger Orfila estigui en aquest moment esportiu i personal (una cosa no va amb s’altre).

    1. Aquesta es sa idea. Donar veu i fer-nos resò dels menorquins que juguen a altres lligues i que dificilment tenen resò als mitjans de comunicació. En Roger n’es el primer d’una serie d’entrevistes, que aniran sortint a mesura que les tengui fetes i montades, tinguent en compte. Gracies per sa relació de jugadors. com diu en Jaume, ens serà de gran utilitat. Jo ja estic recopilant dades d’un altre jugadora, que precisament surt a aquesta llista.

  2. Dir que sots-21 és millor de l’Autonòmica de Menorca és una flipada com una casa i sa lliga menorquina pot ser fluixeta però no tant com sots-21. Així i tot, molta sort a nen Roger i tan de bo pugui jugar a mes nivell amb el Tona o Manlleu més endavant!

  3. Te collons que surti un fiet de sa generació 98 (Miki Canovas, Petrus, Pau d’Alcazar, Morla,…) que en acabar es partits es fotia pitis per rincons des mateix pavelló.
    Per flipar…

    1. Per flipar es teu covard i desafortunat comentari, Rafa. A lo millor tu pots donar conferéncies i classes de moral esportiva,,sense màcula, i.no ens havíem assebentat, …ó a lo millor et sap greu que a una bona persona, que amb humilitat practica un esport fora de Menorca, se li facin quatre preguntes.
      En quant a lo d’es “pitis”…tira sa primera pedra.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *