Caratula Pase despero
Compartir

A c’an Barça s’han fus els ploms

Fa anys de tant en tant el llum s’apagava i les cases quedaven  a les fosques. Per localitzar l’avaria el primer pas era comprovar l’estat d’un endoll situat vora el comptador del consum elèctric. Si el filament patia desperfectes era que s’havien fos els ploms i procedíem a instal·lar-ne un trosset de nou.

En el cas de l’esport, com pot ser que un esportista o un gran equip sigui guanyador durant bona part de la temporada i de cop, desprès de 39 sense fer-ho, perdi tres partits vitals? Que ha provocat el canvi d’ànim i que s’apagui l’energia? Perquè el joc era fluid, els jugadors eren eficients, tenien encert i ara es fan gols en la porteria pròpia? i per quin motiu l’adversari amb dues o tres ocasions guanya el partit? Que punyetes ha fet canviar la dinàmica en tan poc temps?

Idó no ho sé, no tinc ni idea i no podem saber-ho, ja que de la missa en sabem la meitat, desconeixem per exemple les interioritats del vestidor. Primer cal recordar que els contraris son molt bons i també juguen.

Però és curiós que sempre comencen les preguntes quan es perd, no m’entres es va guanyant, tot i que hi ha coses que  eren sabudes, com que Turan i Aleix Vidal no han estat els reforços esperats o que en la plantilla hi ha 5 o 6 futbolistes que no son de garantia per substituir als titulars. Si pagues xifres descomunals a uns pocs, has de tenir-ne de barats… i no podràs fitxar a Nolito un davanter de garanties.

Es també conegut que no es resolen amb prou rectitud les excentricitats d’Alves i Piqué, o que els eterns problemes fiscals provocats per l’entorn de Messi, Neymar o Mascherano podrien afectar el seu rendiment.

Quan un equip entra en crisi es tradició assenyalar com a  primer motiu la deficient preparació o el cansament dels futbolistes, quan és evident que el veritable condicionant son els resultats.

Els resultats positius enforteixen l’entusiasme del futbolista, tot li surt bé i es sent suficient, son font de satisfacció i superació. El que guanya riu.

El cruiximent si hi és, apareix amb els resultats negatius i més si son continuats, és el pitjor de tots els aspectes que condicionen una competició. Si perds amb l’etern rival i a continuació et derroten i t’eliminen, apareix la sensació de que pots fallar, al més petit contratemps reneix la por.

La derrota és una ingrata i desagradosa experiència que tothom ha tastat. La seva única utilitat és obligar a corregir errades i a detectar punts dèbils que no es veuen quan guanyes, tot per possibilitar la reacció.

De tota manera el Club català arriba aquí desprès d’una bona ratxa, tres títols en la passada campanya i vint i un en una dècada prodigiosa… no es pot guanyar sempre.

Veig que està guanyant a la Corunya, potser han canviat els ploms!

                                                Ferran Andreu. Entrenador.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *